Xarxa social en català, flog.cat
Gent
Piu Piu
Fotos
Grups
Blogs
Jocs
Campanyes
Viu en català
Música
Fòrum
Xat

Illes Filipines

Fòrum en català d'opinió i debat lliure sobre actualitat, països catalans, país valencià, política, esport, informàtica... per als usuaris joves de flog.cat

No has iniciat sessió.

#1 07-04-2013 15:03:04

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Illes Filipines

Fa poc que, després de un viatge a Filipines, he decidit quedar-m'hi per sempre.
Perquè? Senzillament perquè m'he enamorat con un nen de una filipina.
Vaig començar a escriure la meva experiència a un altre fòrum, però he deixat de fer-ho i ara ho posaré aquí de mica en mica.

16 de Febrer del 2013
Vaig per tres setmanes a Les Filipines.
En principi estaré una setmana a Manila, una a Angeles City i una a Cebu City.
Prometo escriure experiències.
La foto de la nena que poso la tinc clissada del Llollipop de A.C.

18 de Febrer del 2013
Ja soc al paradis
He arribat a Manila a les quatre de la tarda hora local. Tràmits excepcionalment ràpids, a l'aeroport i a la porta m'esperava un cotxe del hotel Wild Orchid Resort. Dues hores i mitja (molt de tràfic a dintre de Manila) i al paradís del sexe: ANGELES CITY.
L'hotel ja el tenia jo vist d'altres viatges, i també havia estat al que tenen a Subic Bay. Força luxós i amb una habitació molt amplia, amb jacuzzi.
Una dutxa per treure'm la suor del viatge i perquè aquí fa molta calor. I en menys de cinc minuts ja era al Llollipop.
Només entrar al bar faig un cop d'ull per si veia la nena que ja tenia clissada per la web d'aquest bar. Al fons del bar m'ha semblat veure-la, però no era ella. Jo, a casa meva, m'havia imprès la seva foto. Li ensenyo a una cambrera, que per l'etiqueta, veig que es diu Irene, i de seguida em diu que la nena de la foto es Maricel, i que es la lavabo. Li demano un suc de taronja, per a mi i li pregunto que acostuma a prendre la Maricel, em diu que també suc de taronja i li dic que en porti dos i per a ella el que vulgui. Es presenta en un tres i no res amb tres sucs i encara no ens havíem assentat, ha sortit del lavabo la Maricel. L'Irene li ha fet una senyal i ha vingut a seure amb nosaltres. Li ha fet molta gracia que jo l'hagués vista per internet i que portés la seva foto. Li he regalat la foto i li he dit que estava cansat de tantes hores d'avió i que volia anar-me'n al llit i que si volia venir amb mi. M'ha dit que amb mol de gust, però que estava a l'ultim dia de la regla, i que només podria fer-me una bona mamada, però que no la oblidaria per lo be que m'ho faria, que es quedaria a dormir amb mi i que en sent demà al mati hi hauria una altre sessió de mamada. Com que m'ha semblat que la nena s'ho val li dic que conforme.
Pago 385 pesos de les begudes i 1800 pesos del “bar fine”. Em pregunta a quin hotel m'estic i dic que allí mateix al Orchid. Es a menys de tres-cents metres. 
Arribem a l'hotel i quan es despulla es treu la compresa i em diu que està seca i que ja no te regla, que si em fa res si al ficar-la surt alguna resta de sang. Li dic “a bodes em convides” i ens fiquem, tots dos, al jacuzzi. Ella es renta be la patata i va mirant que no hi hagi res estrany. Tot correcte!!!
Per celebrar-ho, al mateix jacuzzi li he fet una menjada de figa de cal ample i com que, ella, feia dies que no xinava, s'ha escorregut com una beneita , en menys de cinc minuts. I després m'ha fet una bona mamada i em anat al llit allà l'he cardada com deu mama, però sense massa floritures perquè estic molt cansat.
Ara ella dorm i jo de tant cansat no puc dormir. La contemplo nua al llit i penso que demà al mati hi haurà una bona sessió de cardamenta......

19 de Febrer del 2013
Segon dia a Angeles City:
Aquest matí m'he despertat entre petons i moixaines. Molt bona sessió de sexe amb la Maricel (serà descendent d'en Guimerà?).
A les dues, quan obrin, anirem al Lollipop i pagaré el “bar fine” per dos dies mes. Si la cosa rutlla com fins ara anirem, tots dos, a Puerto Galera. Ella es d'allí i passaré amb ella les tres setmanes. Una mossa així et trastoca tots els plans de viatge, però paga la pena!!
Només està pendent del que vull i sempre amb el millor dels somriures i la millor disposició. Es com si hagués trobat una novia, de 19 anys. Si tot marxa com ara, no tornaré a postejar. Hi ha coses que no s'han de fer públiques. Ah... si jo tingués 50 anys menys!!!

Desconnectat

 

#2 07-04-2013 15:14:41

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

24 de febrer del 2013
Demà farà una setmana que vaig arribar a les Filipines.
El dia 19 quan li vaig dir a la Maricel per anar al bar i pagar el seu “bar fine” per dos dies mes i si anava be li pagaria el de les tres setmanes que estigués al seu país, em va dir que ella no volia estar per mes temps al bar, i que si li donava a ella la meitat del que jo havia de pagar al bar ella vindria amb mi tots aquest dies (la meitat del que es paga al bar es la part que elles s'emporten), i que si volia podíem anar al seu poble, Puerto Galera, i que només hauria de pagar l'hotel ja que a menjar podíem anar a casa seva.
Que ella només volia recollir 18.000 pesos (uns 450 dòlars) per a comprar-se quatre màquines de cosir i aixi tenir feina, a casa seva, per a ella, la seva mare i les seves germanes petites de 16 i 15 anys.
Me la vaig jugar i vaig acceptar. Ella va anar al bar a recollir les seves coses i a acomiadar-se, mentre jo cancel.lava al meu l'hotel i preparava la meva maleta. En menys de cinc minuts la tenia altre vagada a l'hotel i d'allí varem agafar un “trike” fins l'estació del bus per anar a Manila i allí el ferry fins Puerto Galera. En arribar ja ens esperava la seva mare i les seves germanes i ens varen portar a un hotel que hi ha al costat mateix de casa seva i ran de platja. Em varen dir que si no fos perquè a casa seva nomes tenen dues habitacions, m'hauria pogut estalviar l'hotel, però que a menjar volien que anéssim sempre a casa seva. Un cop instal.lats a l'hotel i dutxats varem anar a casa seva a sopar. Sa mare, que es vídua, i les seves germanes es desvivien per agradar-me i fer-me sentir com a casa meva. En cap moment em varen parlar de diners. Al tornar a l'hotel li vaig dir a la Maricel, que quan volia que li dones els diners, em va contestar que ja els hi donaria el dia 12 de març quan m'entornes cap a Catalunya.
En sent demà vam anar a casa seva a esmorzar i li vaig donar els 18000 pesos. La seva mare no els volia agafar fins que jo m'entornes, però jo li vaig insistir, ella els va agafar i al mig dia ja tenia a casa seva les quatre maquines de cosir.
Aleshores vaig veure que la cosa anava de debò i li vaig dir a la Maricel que si jo havia estat disposat a pagar el doble i a mes a mes el menjar de tots dos durant vint dies, era lògic que, com a mínim li dones els altres 18000 pesos. La seva mare no ho volia de cap de les maneres i es va enfadar. Li vaig dir que si no els seria possible de trobar, altres quatre nenes per treballar per a elles, i així amb aquest diners podien comprar quatre màquines mes.
Ara tenen vuit maquines de cosir, han contractat a quatre noies mes i no els falta feina a cosir camises que venen a molt bon preu als turistes.
Em tracten com si fos de la família. La mare cada dia al mati abans d'esmorzar em prepara un rovell d'ou, de les seves gallines, deixatat amb sucre i rom de canya. Diu que això em dona “vitalitat” per a fer feliç a la seva filla.. catxonda la dona!!!
He passat la millor setmana de la meva vida, del llit a taula i de taula a la platja i sant tornem-hi. De tant en tant anem a passejar i les acompanyo a buscar els patrons per a cosir o a tornar les camises cosides.
Si ho arribo a saber munto el negoci pel meu compte i em quedo per sempre aquí, lluny del fred i de les misèries polítiques d'aquesta metròpoli que ens trepitja i no ens deixa respirar......
Els filipins ja fa 115 anys que ho van veure clar.
Nosaltres encara fem volar coloms!!
Quousque tandem??

26 de Febrer del 2013
Un secret
Ara us explicaré un petit secret, però no ho digueu a ningú!
El meu avi el varen portar a Cuba a lluitar contra el cubà, però el tercer dia de ser allí, en veure la realitat de les coses, es va passar a l'altre bàndol i va lluitar cos a cos amb els cubans contra els espanyols. Naturalment va ser declarat pròfug i condemnat, en rebel.lia, a mort.
En acabar la guerra al 1898, ell va venir a aquestes illes, a lluitar al costat dels filipins, contra els americans, fins que el 1901 Aguinaldo va signar la rendició als USA.
A San José, un poblet a 76 km. d'on jo m'estic ara va conèixer una noieta filla de mare catalana i de pare filipí. El 1905 es van traslladar, tots dos, amb papers falsos, per defugir la sentencia dictada contra ell, pels militars espanyols, a un poble de la província de Barcelona. Quan van arribar a Barcelona la meva avia ja portava al seu ventre un infant. Poc després va néixer el meu pare i en al part va morir la meva pobre i estimada, escara que no coneguda, avia catalàno-filipina. 
Tinc a les meves venes una part de sang d'aquestes benaurades illes!!! 

Dijous 28 de febrer de 2013.
El negoci de cosir camises va amb vent de popa, i jo cada dia em trobo mes be a aquestes beneïdes illes. 
Els he fet assajar una altra manera de cosir. En comptes de fer cada noia una camisa sencera, s'han especialitzat en una tasca. Coll, mànigues, cos de la camisa, botons i acoblar les peces. D'aquesta manera han aconseguit cosir mes camises entre totes. 
Els he dit que dediquessin una mica mes de temps als botons perquè quedaven un pèl fluixos. 
Quan hem portat, amb la Maricel, les camises a la botiga, li he fet notar al botiguer, la diferencia entre els botons cosits per les nostres nenes i els de la competència. Ha promès agafar totes les camises cosides a casa nostra. 
Ara estan totes prou contentes, perquè com que cada una cobra pel numero de camises cosides en total, la casa hi guanya mes i les nenes també. 
La “sogra” diu que soc un geni pels negocis. I afegeix, tot rient que si tot ho faig tan be, ja sap perquè la seva filla està sempre tan alegre.
No us ho vaig dir que es catxonda aquesta dona??

Divendres 29 de febrer del 2013
Què es el Balut?
Un ou d'ànec amb l'embrió quasi del tot format. També pot ser ou de gallina.
Com es fa: 
Un cop l'ànega ha post els ous, es posen en una mena de cubells tapats amb sorra per a mantenir la mateixa temperatura, uns nou dies i després uns vuit dies mes a la llum del sol, i ja estan llestos.

Com es mengen?
Simplement bullits es trenca la closca i s'hi tira una mica de sal (al gust), s'acostuma a acompanyar d'una cervesa.
També en fan truites i els posen d'ingredients per a pastissos.

Ahir a la tarde em van dir que no és bon filipí qui no en menja.
I jo vaig dir: marieta l'ultim!
Vaig tancar els ulls, i la Maricel me'n va posar un bocí a la boca. Una estranya barreja de sabors m'envair el paladar. Es bo!! Obrí els ulls me'n vaig oblidar de tot i l'assaborir fins al final, amb glopets de cervesa. Un altre si us plau! Totes van riure i celebrant que m'agradés, amb aplaudiments.

Diu que als turistes no els agrada.
I si provéssim de fer-los canviar d'opinió? Els explico el que farem i dit i fet!
Me'n vaig a la platja, tot sol, amb un barret de palla, com un turista mes. Als pocs minuts apareixen les nenes, amb un cartró de “baluts” , seguides discretament per la Maricel i sa mare, per veure que passa.

Jo, com si no les hagués vist mai, crido les nenes i els en compro un, amb força ostentació i cridant perquè tot-hom ho senti.
L'agafo i vaig al xiringuito, demano una cervesa, trenco una mica de closca i el començo a degustar, exagerant les exclamacions de gust i de plaer, tot fent us de les meves arts interpretatives, de quan feia els pastorets, la passió o quan cridava: He mort el lloooop!!!
Em deu minuts, els han venut tots!
Es que els turistes som ben babaus!!

La “sogra” amb la Maricel s'ho miraven incrèdules. Després les vaig cridar, i tots cinc abraçats vàrem començar a passejar platja amunt i platja aval. Jo amb cara de pòquer, elles rient per sota el nas. Fins que els dic:
Veieu com si que els agrada?
El, que passa es que no els havien tastat mai!!

Ja no es van poder pogut aguantar mes i esclatàren en rialles, davant la mirada dels turistes, que observaven sense entendre res.

Desconnectat

 

#3 07-04-2013 15:22:26

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Diumenge 3 de març de 2013.
Avui hem anat amb la Maricel, sa mare i les seves germanes a San José, d'on era la meva àvia. El primer que hem fet en arribar, després d'anar a missa (qui m'ho hauria de dir, que després de 51 anys, jo tornaria a anar missa?). 
Ja havíem buscat a una guia de telèfons si a San José hi havia algun dels cognoms de l'àvia. En varem trobar dos amb el seu primer cognom. Portàvem apuntes les adreces, i cap allà falta gent.

El primer lloc que hem anat hem fet “línia i bingo”. 
Surt un xicot d'uns 40 anys i li preguntem si sap si algú, amb el seu cognom, havia anat a Catalunya a començaments del segle passat, ja que la meva avia portava aquell cognom. Em diu que el seu pare alguna cosa li havia explicat de això. El crida i quan surt i li explico el que fa al cas. Em fa una abraçada i em diu que ell i jo cosins segons. Ell es net del germà de la meva àvia. Encara se'm neguen els ulls en escriure això. L'emoció ha sigut molt forta, tots dos abraçats i plorant com dues criatures.

Després m'ha dit que creia recordar que tenia alguna fotografia antiga, de la meva avia i el meu avi en el moment de pujar al vaixell per anar a Catalunya (l'home te molt clara la diferencia entre Catalunya i Espanya, ell sap que molts catalans van lluitar al seu costat, tan contra el espanyols, com després ho va fer el meu avi contra els americans). El seu pare, el germà de la meva avia, sempre li va parlar molt be del meu avi, li deia que era un home que, en pocs anys va estimar i es va fer estimar per tothom que el coneixia. Ha començat a buscar en unes caixes plenes de fotos i de records i efectivament, hi havia el meu avi, amb la seva inseparable gorra, tal com jo el recordo, de bracet amb la meva avia. Ves per on avui l'he coneguda, a casa no hi havia cap retrat d'ella.

No cal dir que avui a sigut festa grossa!! Han matat un porquet i ens han convidat a dinar, s'hi han afegit molts amics i veïns i no ens han deixat marxar fins ben tard.

En tornar cap a Puerto Galera, la meva “sogra” (es diu Irene) s'ha posat al meu costat al cotxe. Com que era ben de nit, la Maricel, la Teresa i la mes petita la Cory, s'han adormit al seient del darrera.

Aleshores la sogra m'ha parlat molt seriosament i m'ha preguntat que quan marxava i si m'ho havia pensat be, això de entornar-me'n a Catalunya; que la Maricel m'estimava de debò i que ella mai no havia vist la seva filla tan contenta, tan alegre, ni tan feliç i riallera com ara. Que normalment ella era, encara que molt treballadora, molt reservada, seriosa i callada.
Ara en canvi, s'havia transformat en una noia quasi desconeguda per la seva mare. Que abans no li explicava res a ella i en canvi ara li explica tot (menys el que feu al llit, va dir tot rient). I que aquesta transformació era “per culpa meva”.

D'altre banda gracies a les maquines de cosir , ara tenien un petit negoci i que havia pensat en llogar una casa mes gran, on hi cabéssim tots i deixar la casa actual només com a taller per a les màquines. Que si jo les ajudava amb els comptes, les factures, els pagaments i cobraments, i els assessorava una mica, podrien llogar mes noies que tallessin la roba i aixi el benefici de les camises podria ser molt mes gran. Que no m'ho deia perquè els dones mes diners, si no al contrari, que si la cosa marxava com aquestes dues setmanes el negoci donaria prou per a mantenir-nos a tots, i viure sense cap privació. Que ja li tenia l'ull ficat a una casa, amb quatre habitacions i força be de preu.
La dona no sap quasi be de sumar ni de restar, però te ben clar que el negoci ha de marxar bé, i es veritat perquè estan guanyant força diners, i en poden guanyar mes si fan el que ella diu de llogar mes noies.
De fet des que estic aquí, a banda dels diners que els vaig donar per a les maquines i el lloguer de l'auto, avui no he gastat ni un peso i que la Maricel es molt treballadora ho he comprovat jo mateix, perquè nomes que arribem a casa seva, sempre es posa a cosir, a netejar o a escombrar, mai no s'esta aturada, però mai no deixa que em senti sol. I es que els filipins son així. Jo sempre dic que son com motors de gasoil, que no corren però mai paren ni es cansen.
La veritat es que la idea de viure en un paradís com aquest, i cuidat i mimat per quatre àngels, que només estan pendents del que vull o del que necessito, em sedueix. La Irene tot i que podria ser la meva fila, em tracte com si fos una mare per a mi. Gairebé no he d'obrir la boca i ja tinc el que vull!

Que em dius? m'ha dit ella.
Jo li he dit que tenia por, que jo ja era molt gran i la seva filla molt jove, que podrien venir fills i que jo no m'ho havia plantejat això de tornar a cuidar criatures. Que ja no tenia forces, ni paciència per a cuidar mainada. Ella m'ha dit que això no era veritat. Si Deu us beneeix amb fills, (així mateix ho ha dit) nosaltres som quatre dones per a cuidar-los i fer-los créixer. D'altre banda no em diguis que no xales amb la mainada, que jo t'he vist com tractes les criatures de la meva germana, que jugues amb els infants com si tu fossis encara un nen! I que ells nens t'adoren!
Que em dius? Ha insistit.
En aquest moment la Maricel que, fent-se la adormida, havia estat escoltant en silenci, ha saltat al seient del davant al costat meu i m'ha dit, en tagal mentre em besava i m'abraçava: “sabihin ninyo ang oo!!! sabihin ninyo ang oo!!!...Mahal kita” (Digues que si... digues que si!! T'estimo!!). 
Que hauríeu fet vosaltres. Qui es que diu que no?
"Sinasabi ko oo!!!... Mahal kita masyadong!!"(Dic que si!... Jo també t'estimo!).
Ha hagut de parar l'auto, si no ens la fotíem. No parava de besar-me i abraçar-me, plorant d'alegria. Sa mare, discretament, ha passat al seient del darrera, al costat de les nenes que dormien, alienes a tot, i des del darrera m'ha posat la ma al cap i m'ha acaronat. L'he mirada i, a ella també, les llàgrimes li queien galtes avall, amb cara de felicitat.

Per fi, la Maricel, s'ha asserenat i he pogut seguir el viatge. Ella s'ha tornat a endormiscar, estintolant el cap sobre la meva espatlla. Quan hem arribat a casa seva, m'ha preguntat:
Ho he somniat o m'has dit que si?
Ho has somniat li he dit, tot rient.
“Bobo” m'ha dit, (no cal traducció) mentre se'm penjava del coll seductorament, i em mossegava el lòbul de l'orella...

Hem deixat a sa mare i les nenes a casa seva i hem anat al hotel.
Cap dels dos no teníem son i hem anat a la platja, a passejar. No hi havia ningú. Només la lluna que teia el nas de tan en tan, de entre els núvols, era el testimoni del nostre amor.

Passejant abraçats em diu: Nedem?
Però si no tenim....he fet jo.
Ara no ens veu ningú...! M'ha dit a cau d'orella
Dit i fet! Ens hem despullat, l'un a l'altra, i a l'aigua. Hi hem estat mes d'una hora allí abraçats, besant-nos...mentre les ones testimonis del nostre amor, ens bressolaven suaument.

Quan sortíem de l'aigua m'ha dit:
“Hindi kailanman mag-iwan sa akin”(No em deixis mai).
L'he abraçada encara mes fort, en silenci...

Ara son quarts de quatre de la matinada, i amb tantes emocions no puc dormir i escric aquestes línies.
Ella es al llit, amb carona d'àngel, feliç. De tan en tan allarga la ma i en no trobar el contacte del meu cos, obre els ulls, em mire, em somriu, li llenço un petó i es torna a adormir.

Això es el cel??
No ho sé, però us puc ben assegurar que, jo que soc de a pagès i molt de terra endins, avui he vist, he gaudit, he assaborit i he tocat amb les meves mans, “mar i cel”. I ni la mar es salada com diuen ni el cel està tan lluny. La mar es dolça com la melassa i el cel el tenim a l'abast si, de debò, el volem assolir.

Per internet ja he canviat el bitllet de tornada de l'avió. M'han cobrat 10 euros pel canvi. Quan ens llevem, aquí mateix, a l'agencia de viatges de l'hotel, presentant el nou bitllet, em tramitaran el visat, per 59 dies mes.
Que voleu que os digui!! Aquí m'oblido de les misèries i lluites estèrils d'aquest atrotinat i sotmès país nostre.

Quan pararem els catalans de plorar, i proclamarem la independència?

Que no es tant difícil collons!!! Que som el segle XXI, i el mon no permetrà que ens vinguin amb avions, tancs i canons!!!

O si??

Jo per si de cas, de moment, em quedo aquí dos mesos mes i...els carlins que els mati deu!!

Diumenge 10 de març de 2013
El passat dimarts vaig deixar l'hotel i hem anat a viure, tots cinc, a una altra casa. Està prou bé, te uns 1000 m2 de terreny amb hort i arbres truiters, cuina, menjador/estar, una suite amb bany complert a dintre, tres dormitoris mes, dos banys complets i un lavabo. Aire condicionat a tot arreu. Acumulador solar d'aigua calenta. No es nova però està en molt bon estat, no ha calgut ni pintar-la. L'hem llogada amb opció a compra.

L'Irene ha volgut, tan si com no, que la Maricel i jo ens instal.lessim a l'habitació gran amb el bany a dintre. Les nenes estan d'allò mes contentes amb una habitació per a cada una.
He tret la polseguera a un programa de facturació i comptabilitat que tenia a l'ordinador. Hem anat a comprar una petita impressora i, de moment, ja tenim l'oficina del taller muntada, encara que sigui aquí, a dins de la nostra habitació.

Ahir dissabte ens van posar el telèfon i ja em puc connectar a internet de nou.

El dimecres varem anar a una cadena de grans superfícies, la SM per veure la possibilitat de que ens comprin camises.
La cadena SM ens demanava un mínim de producció que, de moment, no podíem atendre, però vaig mirar la possibilitat de contractar mes noies i fer dos torns de treball. Li vaig exposar a la sogra i li va semblar una excel.lent iniciativa. Podríem doblar la quantitat de camises i signar el contracte amb SM.
Però després en tornar a SM, ens varen oferir un preu que no pagava la pena, perquè era quasi bé la meitat del que en traiem ara. I la veritat per guanyar quasi el mateix no val la pena contractar mes gent. Per tan varem declinar l'oferta de SM.
De moment, però, la sogra es frega les mans, perquè veu molt clarament que el negoci funciona. I sempre em diu que no em penediré mai d'haver-me quedat. 
-N'estic segur, li dic jo, aquí amb vosaltres es com si estigués a la gloria. 
-Nosaltres també estem molt contentes de tenir-te a la família, tan jo com les petites estem que no cabem a la pell de contentes, en veure com fas de feliç a la Maricel. A banda de tot això t'has agafat el negoci amb moltes ganes. Nosaltres mai no hauríem pogut portar-lo endavant, totes soles, sense la teva ajuda.
-“Hindi nakakabigay-puri ina-” (no sigui afalagadora, sogra). Ella riu... Les nenes també riuen totes tres, perquè jo no pronuncio prou bé el “INA-” (sogra) i sembla que digui “INA” sense guionet (mare).
Collons com es de complicat el tagal. Canvien l'ordre de les paraules, igual que al llatí. Amb la facilitat que vaig aprendre, en tagal, a comptar, els mesos i els dies de la setmana: Uno, dos, tres... enero, febrero... lunes, martes... Però no em queixo. Sempre es bona edat per aprendre un altre idioma. A elles els he demanat que em parlin només en tagal i si alguna cosa no l'entenc els demano que m'ho repeteixin, i llestos.
Avui la Maricel i jo ens hem llevat a les tres de la matinada per veure al Barça. Quin toc de pilota el gol de Messi!!. Qui el va parir!! La Maricel encara es frega els ulls. Com ho ha fet? Preguntava.
Abans de passar-li la pilota al company, ell ja havia vist el forat per on ficar-se entres els defenses. Li he dit.
Quan ha acabat el partit hem tornat al llit una estona mes, però com que ens havíem desvetllat no podíem dormir i hem estat molta estona parlant, bo i abraçats.
A les set la sogra ens ha trucat la porta i m'han fet tornar a anar a missa i he conegut al capellà. Sembla molt bon home. M'ha parlat de matrimoni i li he dit que jo no em podia casar, per l'església, perquè estava divorciat després de vint-i-nou anys e matrimoni. M'ha dit que ningú no pot jutjar a ningú, que tothom te dret a refer la seva vida i a fer allò que creu millor per a ell, sense fer mal a ningú.
He trobat que aquest home, te unes idees molt avançades. el bon home m'ha dit que al menys li agradaria beneir la nostra unió. Tan la Maricel com sa mare, han dit que el fet d'estar cassats o no, no varia en res la nostra relació ni el nostre amor. Com que això no ens pot fer cap mal, els hi he dit que en podíem parlar. El capellà ha estat d'acord amb mi. Es un paio molt legal. Quan ens hem acomiadat li he dit: Bonus es homo, laudo verba tua.

S'ha quedat sorprès de que li parlés en llatí. Li he dit jo havia estudiat per capellà durant onze anys.
Després hem passat el matí a la platja. Em sento com un rei envoltat de noies que em cuiden, pendents a tothora de si tinc set, de si el sol em molesta massa, de si vull alguna cosa per a menjar., de passar-me el mocador per la suor del front i de l'esquena....Això es massa!!

Mentre estàvem prenent el sol, han passat tota mena de venedors ambulants, i no ens deixaven ni un moment tranquils. Homes amb gelats i begudes, noies amb tota mena de bijuteria, roba, camises.... camises?
Això m'ha fet obrir els ulls i li he preguntat a l'Irene si es necessitava alguna mena de llicencia per a vendre a la platja. M'ha dit que no.
-Ja ho tinc!!, li he dit jo.
-Què es el que tens?
-Llogarem noies per a vendre les nostres camises, directament, a la platja i als mercats ambulants. No veus a quin preu venen les camises? Es el doble del que ens paguen a nosaltres!
-No et dic jo, sempre, que ets un geni?, ha dit tot donant-me una abraçada.
”walang sang-ayon, ina-” (no n'hi ha per tan, sogra). Aquesta vegada sembla que he dit “ina-” prou be perquè totes han aplaudit el meu lèxic.
-Es possible trobar noies que venguin les nostres camises a tan la peça? Sense haver-les de contractar?
-Segur que si, ha dit la Maricel. Jo tinc amigues que estaran ben contentes de poder vendre-les.
Totes han assentit.
Dons per celebrar-ho avui farem crema catalana.

Quan hem tornat a casa, com que la sogra ja tenia el dinar preparat, des de ahir, hem menjat amb bona gana pollastre amb forquilla i cullera, com mana la tradició filipina (sense ganivet). I hem obert una ampolla d'escumós de Sant Sadurní, que vaig comprar l'altre dia al SM. Els ha agradat.

Després, la Maricel i jo, com que ens havíem llevat per veure el futbol, hem anat a fer la migdiada, mentre la sogra i les nenes veien la televisió. Quan ens hem llevat la sogra ha dit, maliciosament:
-Feu bona cara, us ha anat be, fer la migdiada!!
Tothom ha rigut l'ocurrència.
Som-hi nenes!!, he dit a les petites, aneu a buscar ous al galliner que farem la crema. Han sortit com centelles i en dos minuts ja portaven els ous.
N'he agafat una dotzena, un litre i mig de llet, tres-cents grams de sucre moreno de canya (això era un experiment) i cent grams de midó, la pell d'una llimona del nostre hort i una branqueta de canyella.
Jo preparant la crema i elles totes, al meu voltant, observant amb ulls incrèduls, perquè saben que soc un negat per a la cuina.
Quan ha espessit, l'he retirada del foc i l'he posada a una safata.
Les nenes ja se la volien menjar. Els he dit que s'havia de refredar i després cremar-hi mes sucre al damunt. Que si volien podien menjar del que havia quedat al cassó. Han fet festa major. L'han deixat ben escurat.
Al cap de un parell d'hores de tenir-la a la nevera, com que no tenia ferro de cremar, he fet servir una planxa elèctrica vella.
Després de sopar ens l'hem cruspida.
L'invent del sucre moreno, li dona un color diferent a la crema, però sense perdre el gust, al contrari, crec que encara ressalta mes la dolçor.
A elles els ha agradat molt i m'han dit que en faríem mes sovint.
La sogra, com sempre, no ha perdut l'ocasió de dir-me:
-Si tot ho fas tan bé, ja se perquè.....
-Sogra que hi ha nenes petites!!! he fet jo.
Totes han esclatat a riure.
Havent sopat he copiat MAR I CEL de Dagoll Dagom a un pendrive i l'he connectat al USB de la tele. Els he explicat què significa MAR I CEL, en català: “Sea and sky” o “Dagat at langit”.
He aprofitat per a explicar-lis qui era Àngel Guimerà i qui son Dagoll Dagom.
Al principi els ha costat entrar-hi, perquè ens perdíem en traduccions, però de mica en mica, s'han anat fent amb l'argument.
He de reconèixer que soc de llàgrima fàcil i que sempre ploro amb aquesta mena de obres tan romàntiques. Sobretot a l'escena de la mort d'Idris, el grumet.
Aquell: “què em passa capità, que m'he tornat de drap?”, es superior a les meves forces i encara que l'he sentit i vist mil vegades, actua en mi, sempre, com la clau de l'aixeta dels ulls. Mentre traduïa, m'he posat a plorar com un nen i els he encomanat el plor a elles. M'han abraçat totes i hem parat una estona la reproducció, fins que ens hem asserenat. Hem seguit fins el final, però ara érem tots els que ploràvem.
Quan els he traduït el:
-Sa dagat?? (al mar?)
-Sa langit!!! (al cel!!)
La Maricel estava a la meva dreta recolzant la seva cara amb la meva. He sentit les seves llàgrimes com em baixaven cara avall, barrejant-se amb les meves, la Cory estava a la meva esquerra, agafada al meu braç, i amb el cap recolzat a la meva espatlla i també amb el mocador a les mans. He passat els meus braços pel coll d'elles dues i les he abraçat. La Teresa i l'Irene, mes enllà, també abraçades i plorant com dues magdalenes.
En acabar ens hem mirat tots, amb un nus a la gola. Quan per fi hem respirat, s'han posat a aplaudir com si estiguessin al cinema o al teatre.
Cory, ha dit que es un argument molt semblant a “Romeo and Juliet” (sic).
Exacte, li he dit, segur que en ella es va inspirar l'autor, et diré encara mes, crec que Shakespeare, havent nascut molts anys abans, ha sigut el guionista mes prolífic de la historia del cinema i qui ha inspirat moltes obres de teatre i arguments per a la televisió.
La Maricel m'ha fet un petó i m'ha dit en català:
-T'estimo.
-Jo també t'estimo, li he dit.
La Cory que ens sent sovint a dir-nos-ho, ha dit, també en català:
-Jo també t'estimo, mentre em feia una abraçada.
Ens ha fet riure a tots. Però la Cory s'ha posat seriosa i ha dit, ara ja en tagal: No rieu que aquest home es per a mi com el pare que mai no he conegut.
I se m´ha tornat a abraçar plorant. Ara hem canviat tots el riure per un calfred d'emoció. La veritat es que em sento estimat per aquesta família. Sóc feliç.

L'Irene, per escampar la boira i espantar les llàgrimes, ha dit: Vinga!! tothom cap al llit que demà toca treballar i hem de buscar noies per a vendre camises, que si això funciona com fins ara, podrem començar a pensar en comprar aquesta casa...

M'ha besat el front i la Teresa ha fet el mateix.
A la petita li he besat el front i junts amb la Maricel ens hem fos, tots tres, en una llarga abraçada.
“Pangarap ng mga anghel” li he dit (somnia amb els ángels).
La sogra m'ha mirat feliç i m'ha dit: “Salamat” (Gracies), mentre marxava per evitar que veiéssim els seus ulls plens de llàgrimes.

Desconnectat

 

#4 07-04-2013 15:24:45

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

El dilluns vàrem contactar amb noies que volien vendre camises. No haguérem de buscar gaire. Nomes donar unes veus i en un parell d'hores s'havien presentat mes de deu voluntàries.

De moment l'Irene en va seleccionar cinc i ja es van emportar totes les camises que teníem disponibles. Els va alliçonar perquè no es fessin mossa, l'una a l'altra, i venguessin a llocs diferents. Per no complicar-lis la cosa vam posar un preu únic, per a les tres talles que fem.
La cosa va anar tan be, que ja hem contractat vuit mes noies, per a fer dos torns de cosidores i una altra, per tallar els patrons. La sogra està boja de contenta.

Ahir em va agafar, en un moment en que estàvem sols, i em va dir que havíem de parlar del perquè la Maricel estava a Angeles City, que ningú no ho sabia, ni les seves germanes. Que tothom es pensava que ella era, servint, a Manila.
-On i que és Angeles City?, li vaig dir.-Jo a la seva filla la vaig conèixer passejant per Manila!
Això es el que jo sempre juraré a tots els coneguts de vostès.
I vostè, a mi, no m'ha de donar cap explicació. Que d'això ja n'he parlat amb Ella, i jo tampoc no soc cap sant, li vaig dir.
Recorda el que ens va dir l'altre dia el capellà? Ningú no pot jutjar a ningú.
I menys jo, que no soc pas l'indicat per a tirar la primera pedra.
-Veus com n'ets de bon home? Em va dir.
-I vostè veu com n'és de bona noia la seva filla? I vostè veu com me l'estimo?
I vostè veu quan feliç em fa? I vostè s'adona de l'amor, amb majúscules, que jo he trobat aquí entre vosaltres quatre? Hi pot haver un home tan feliç com jo en aquest mon, però mes feliç que jo... impossible!!
-Jo també soc immensament feliç, ara només em falta que em feu àvia, digué tot rient.
-Però...que no veu com ens hi apliquem? Que no veu l'afició que hi posem?, li vaig fer jo tot rient també.
-T'estimem totes molt, ho saps? La petita, la Cory t'ha acollit realment com a un pare. Pensa que el meu marit va morir quan ella tenia sis mesos, la Teresa tenia dos any i mig, i la Maricel en tenia quatre i mig. Cap d'elles no el recorda. Nomes per les fotos que tenim i per les coses que jo els explico.
-Sogra, vostè el que ha de fer es buscar-se un bon home i tornar-se a casar, que ja ha lluitat prou a la vida, tota sola, per a pujar les tres noies. I a fe de Deu que ho ha fet molt be!!
-N'estic orgullosa, si. Però de tornar-me a casar, res de res, que d'homes com tu no n'hi han.
-Ja hi tornem a ser, amb les adulacions?
-No!! Es veritat el que dic. Es tal com ho sento. Ara ja tinc un home a casa, que ens estima i ens cuida. Que mes puc demanar?
-Sogra!! deixem-ho estar, que el que no pot demanar mes soc jo.
Canviem de tema li vaig dir. Miri els números d'aquests dies. Miri els diners que s'han fet. Es pot pagar el lloguer de la casa de sobres. En tenim per viure be i donar-nos els capricis que vulguem. Encara ens queda l'opció de fer tres torns de feina, i si calgues, podríem comprar vuit o deu màquines mes i encara faríem mes diners. I tot això gracies a la feina de vostès quatre que penquen com el que mes i estan a l'aguait de les altres cosidores.
Li volia comentar una cosa, sogra. Jo allí a Girona tinc un cotxe, que ja el volia canviar per un de nou. He pensat de vendre'l i amb els calés que en tregui compar-ne un aquí. Hauria d'anar a la policia que convalidar el meu carnet de conduir, perquè l'altra dia, com que no feia mes de tres setmanes que era aquí, em servia el carnet del meu país, però ara ja no em serviria. Que li sembla?
(Ella sempre es queda en un segon terme i deixa que siguem la Maricel i jo que prenguem les decisions, però jo li consulto tot i m'agrada que ella se senti la mestressa.)

-Si a vosaltres us sembla be, a mi em sembla encara mes be, em va contestar.
-Dons no en parlem mes.
Ja he escrit al meu gestor perquè posi el cotxe en venda i m'envii els diners.

Quan li vaig parlar a la Maricel de la conversa sobre Angeles City, amb la seva mare, se li van negar els ulls i em va fer una abraçada. Cada dia que passa es mes afectuosa i apassionada amb mi.
Crec que es hora d'explicar el perquè ella, era al bar a A.C., i perquè se'n va voler sortir.
Ella havia tingut un nuvi de Manila, que quan va aconseguir portar-la al llit i rebentar-li la cirereta (com diuen aquí), la va deixar.
Es va sentir molt malament i es va dir, a si mateixa, que si havia d'anar al llit amb algú, almenys que li donés diners per a comprar-se unes maquines de cosir i poder tirar endavant la família.
Feia vint-i-cinc dies que era al bar. Havia tingut sis “barfines”, però ho havia passat, sempre, molt malament. Homes que la tractaven sense cap mena de consideració, com si fos un objecte.
Amb prou feines havia fet diners per pagar l'estada i el menjar.
Aleshores vaig arribar jo amb la seva foto impresa i preguntant per ella, directament.
Feia sis cinc dies que no havia fet cap “barfine”, per la regla i uns moment abans, un ianqui havia refusat d'anar amb ella, en dir-li que tenia la regla.
Diu que, en canvi, a mi no em va importar que em digués que tenia la regla i que no podríem tenir sexe vaginal, que quan va arribar al meu hotel i a la banyera va veure que ja no tenia regla, se'n va alegrar de debò i va donar gracies a Deu, per poder-me correspondre a totes les meves atencions. Diu que la vaig tractar com a una princesa i la vaig estimar com mai l'havia estimat, ni el seu ex nuvi, que de cap manera li vaig fer sentir que jo era el client que paga, que l'orgasme que li vaig proporcionar a la banyera, va ser el primer de la seva vida, que tenia amb un home, que abans nomes havia tingut orgasmes masturbant-se, que després, al llit, li vaig fer l'amor amb una tendresa que no oblidara, mai mes, mentre visqui. Que mentre li feia l'amor i li deia paraules dolces, tot besant-li el front, els ulls, la boca, el coll, les orelles, ella se sentia com surant en un núvol i que al moment de sentir que em buidava dintre seu, va esclatar en un altre orgasme, potser no tant intens com el primer, però mes plaent. Que quan vaig acabar no vaig fer com els altres, inclòs el seu nuvi, que la vaig deixar al llit com tirada, si no que vaig continuar xiuxiuant-li paraules tendres a l'orella i fent-li saber lo be que m'ho havia passat amb ella. Que, després, aquella primera nit que varem passar junts, no va dormir ni un minut. Que mentre jo escrivia a l'ordinador, ella feia veure que dormia, però em mirava de cua d'ull perquè no volia perdre detall de tot el que jo fes, volia estar desperta per assaborir bé la meva companyia, i que quan em vaig ficar al llit, ella es va passar tota la nit abraçada a mi, feliç, però pensant que en sortint el sol, la seva felicitat s'esvairia com la boira. Que a l'endemà quan ens varem despertar em va estimar amb totes les seves forces i posant tot el que la natura li aconsellava per a fer-me feliç. I després, quan li vaig proposar d'estar dos dies mes junts, se li va obrir el cel i em va fer la proposta de estar totes tres setmanes junts. Si jo no hi hagués accedit, ella se'n hauria entornat a casa seva, tot i no tenir els diners per a les màquines. Que quan vaig acceptar i ella va anar al bar a recollir les seves coses, es va sentir alliberada i va començar a pensar en mi com a el seu salvador.
Jo li dic que no ni ha per tan, i ella diu que, vist el que ha vist, ni ha per tan i per molt mes. 
-Ets igual de afalagadora que la teva mare, li dic.
-A que es bona dona, la meva mare? diu amb els ulls negats.
-Que si es bona dona? li dic. Es la millor mare del mon. Mira, si no, com us ha pujat a tortes tres, ella sola. N'has d'estar sempre orgullosa de l'Irene. I.. ara que no ens sent ningú, no ha tingut mai cap pretendent?
-Molts n'ha tingut, però els espanta com la cua d'un ase a les mosques!! Diu que ella només ha de viure per a nosaltres tres... Be!! Ara també hi ets tu i som quatre. Tu has vist que ella s'ha quedat, com en un segon terme, i ens deixa a nosaltres dos, prendre totes les decisions. Peró tu ets molt llest i fas que ella se senti important, li consultes tot i deixes sempre que ella digui l'última paraula. Trobo que us poseu d'acord molt fàcilment.
-Es que tots dos volem el mateix. Fer lo millor per a vosaltres i per la casa.
-La fas molt feliç. i què me'n dius de la petitona Cory, no es un sol?
-I la Teresa també!! li faig jo. Des totes tres tu ets la mes lletja i la mes dolenta, li dic rient i marxo, a corre cuita, perquè m'empaita amb l'escombra per estovar-me.
Em deixo assolir, de seguida, perquè l'abraçada que segueix es d'allò mes dolça, es com de sucre de canya amb mel.

Hi ha una cosa de les dones filipines que no em puc estar de comentar. Em sembla que ja ho he fet en algun altre lloc, no se si aquí o en un altre fòrum.
La dona filipina, quan te parella, a tothora i a tot arreu, es igual a casa que en public, al metro o al jeepney, fot la ma a la bragueta del seu home. No li fot ma en el sentit estricte de la paraula, entenem-nos. Però, si que va jugant amb els dits al paquet de l'home. Tamborinejant o fent com si toqués el piano, jugant amb la punta dels dits.
Suposo que es una senyal de possessió, de propietat. Com dient: Aquest mascle es meu!!
Els primers dies em sentia incòmode quan m'ho feia, fins i tot, a casa seva, davant sa mare i ses germanes. Ara ja m'hi he acostumat.
Coses de l'idioma, que deia aquell!!
I la veritat es que ella no te cap mena de recança en mostrar-me el seu amor, amb carícies, petons i abraçades, encara que sigui davant la família. Sa mare i ses germanes també s'ho miren i ho celebren com la cosa mes natural del mon.

Avui he posat el despertador per a veure el futbol. M'he fet un embolic i ha sonat a tres quarts de tres a comptes de tres quarts de quatre. Es igual, ens hem quedat una estona mes al llit i després hem cridat a les petites que també volien veure el Barça. Quina manera de xalar! Com han saltat a cada gol del Barça! Després del primer. La sogra ha vingut al menjador a veure que passava, i en veure'ns tan engrescats s'ha quedat amb nosaltres.
Després han vingut el segon i ja hem vist que la remuntada era un fet.
Per cert he vist al fil blaugrana i als diaris de Madrid, que alguns recorden que abans del 2-0 el Mílan havia enviat una pilota al pal, però obliden que Don Andrés també ho va fer al travesser. Quin partit el d'Iniesta!!
Després Villa va fer el 3-0 i el menjador i tot a casa nostra tremolava i ja, per fi, quan l'Alba va posar la cirereta al pastis ens varem abraçar tots cinc, alliberant totes les tensions. Quina nit!!!
En fi que ja tenim quatre culés mes, quatre dones que vibren amb el Barça!!

Desconnectat

 

#5 07-04-2013 15:27:03

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Dimecres 13 de març del 2013
Havent sopat, la petita em va comentar que li agradaria tenir un gos per a cuidar la casa.
-I si s'escapa?, vaig dir
-Si tota la casa està envoltada per la tanca de pedra! Em digué.
Vaig mirar de reüll a sa mare i ses germanes i totes es van arronsar d'espatlles, com dient, perquè no?
-I qui el cuidara i li donara de menjar?, vaig dir.
-Jo!!! va fer la petita.
-Comprarem un gos!!, va dir la Maricel.
La Cory va saltar com si tingués una molla al cul i, corrents va abraçar-se a la seva germana gran i després a sa mare i a la Teresa. Desprès va venir a mi i em va dir: “Salamat!! Maaari kong tawagan ka Ama?” (Gracies!! Et puc dir Pare?)
La Maricel, després de consultar amb la mirada a sa mare i obtenir la seva aprovació, va dir:
-Si!! I estic segura que res el farà tan feliç!!, oi que si?, em diu acaronant-me.
-Pots dir-me Pare!! I és clar que si!!. La teva germana te raó, seré...ja soc l'home mes afortunat del mon, si em dius Pare. Vina abraça'm filla!! Es va abraçar a mi i a la Maricel, sense dir res.
-Tenim un problema li vaig dir jo, mig rient
-Si la Maricel i jo tenim un fill, què serà? El teu nebot o el teu germà?
Totes van riure l'acudit i ella va dir
-El que sigui tan se val, lo important es com me l'arribaré a estimar! Me'l deixareu tenir en braços? El podré cuidar? Li podré donar de menjar? Me'l menjaré a petons!!
(Collons amb la nena!! Ja he dit que sa mare ha fet una bona feina amb aquestes mosses.)
-No corris tan, no vulguis fer Cap d'any abans de Nadal, li vaig dir.
-Dons vinga! aneu cap al llit, depresa, a fer la feina!!, va dir tot rient, mentre ens estirava les mans per a fer-nos aixecar del sofà.
Ella no sabia que aquell mateix dia a la Maricel li havia baixat la regla.
-Bona nit filla li vaig dir mentre li besava el front. Bona nit a tothom, vaig dir mentre besava a les altres.
La sogre em va posar una ma a cada galta i em va dir:
-Mira que n'ets de bon home!!!
-Mira que n'ets de bona mare!!!, li varem respondre, a l'hora, la Maricel i jo.

Desconnectat

 

#6 07-04-2013 15:30:51

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Dijous 14 de Març del 2013
Avui s'ha presentat a casa una cosidora, tot plorant, perquè havia esguerrat una camisa. La sogra li va dir que no passava res. La noia ha insistit en pagar el desperfecte però l'Ierene s'hi va negar en rodo.
-Un altre dia ves en mes compte, i ja està!
La pobra noia ha marxat tota afligida.
Quan han acabat el torn de treball, s'han presentat a casa, totes les cosidores dient que el diumenge vendrien a cosir un parell de camises cada una, sense cobrar-les, per a compensar l'esguerrada.
La sogra els ha dit que d'acord que el diumenge, a les nou, després de missa les esperava a casa. El vespre hem anat les nenes i jo a passejar per la platja i ens hem assegut una estona a la sorra. Al nostra costat hi havia dos matrimonis espanyols, de Valladolid, que com que pensaven que no els enteníem, s'han posat a rallar, de mala manera, de les Filipines. El meu color de pell es bru, i en cap moment, no han sospitat que jo no fos filipí.
Jo anava traduint a les nenes tot el que deien i a elles els donava per riure.
Quan mes reien, mes ens criticaven i quan mes criticaven mes reien!!
Allò era un no acabar.
Ells que si la gent d'aquí eren mig salvatges, que no tenien cultura de cap mena... que si aquí, que si allí, que si daixonses que si dallonses...
Ha arribat un moment que se'm han inflat els ous, m'aixeco i els dic, afectant l'accent perquè no es notés que no soc filipí.:
“-Perdonen ustedes son espanyoles, verdad?”
S'han posat de tots colors!!. No sabien quin posat fer. Aleshores he afegit:
“-Nosotros aqui en Filipinas, antes, éramos mas civilizados, pero ya ven, vinieron los españoles, nos colonizaron y nos dejaron mas atrasados que antes. Ahora gracias a nuestro esfuerzo nos vamos recuperandonos.
Mis hijas y yo tenemos mas cultura y, por supuesto, mucha mas educación que Ustedes. Yo soy licenciado en filología espanyola y además de tagalo e ingles hablo, perfectament, espanyol i cinco idiomas más: aleman, francés, japonés, ruso y mandarin.
Mis tres hijas estan estudiando lenguas en la Universidad de Paris, para cuando terminen la carrera, poder hacer de guias a turistas imbéciles como ustedes.
Buenas noches señores.”
S'han aixecat i han girat cua i han cardat el camp mes depresa que corrents.
Quan he traduit a les nenes el que els havia dit, es morien de riure.
Sobre tot allò de: “Aking tatlong anak na babae“, (les meves tres filles).
La petita de tan en tan repetia: Aking tatlong anak na babae, i esclatavem tots a riure.
En arribant a casa la petita li diu a sa mare: Aking tatlong anak na babae
Ens hem posat tots a riure un altre cop. Després li hem explicat a l'Irene el perquè del nostre riure.
-I si no els agrada perquè venen? Ha dit la sogra.

Última edició per Moliner (07-04-2013 16:05:30)

Desconnectat

 

#7 07-04-2013 15:32:18

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Divendres 15 de març del 2013
Una curiositat de les Filipines.
Es parlen 171 idiomes (n'hi a quatre mes d'extingits, que ja no els parla ningú), repartits en un total de 7.107 illes.
Dons be, cap d'aquests idiomes te una paraula autòctona per a designar el concepte: “treball”. Totes fan servir la paraula manllevada de l'espanyol: “trabaho”.
Això dóna una idea de lo paradisíaques que eren aquestes illes, abans de l'arribada dels espanyols.
No els calia treballar, la mare natura els proveïa de tot el necessari per viure. Estiraven la ma i collien la fruita dels arbres, sortien al camp tenien carn i, sobretot, i la mare mar els donava trot el peix del mon, i de roba en necessitaven ben poca, donada la bondat del clima.
Un paradís!!!
I jo he tingut la sort de caure aquí i per a mi, encara es un edèn amb quatre “Eves” a les que adoro i m'adoren. Qui en dóna més??

Aquest matí, a l'esmorzar la sogra m'ha preguntat si era veritat allò que els vaig dir als turistes espanyols de que era llicenciat en filologia i parlava totes aquelles llengües.
-Fuig, dona fuig!! Li he dit
-Que he de parlar jo tots aquests idiomes!! Els ho vaig dir per impressionar-los. Jo parlo català i castellà, em defenso en anglès i francès i, per la meva formació al seminari i el coneixement del llati, entenc i em faig entendre en italià. Ep!! i ara començo a defensar-me en tagal! Però d'alemany, japonès, rus i mandarí, ni un borrall!!
-Dons amb el tagal et defenses prou be! M'ha dit
-Vostè que em mira amb bons ulls i m'escolta amb bones orelles, sogra! Afalagadora!! Li he dit mentre li feia una abraçada.
Les demés han dit que si, que era veritat que em defensava molt be amb el tagal.

Avui, a la tarde, hem anat amb la Maricel a comprar el gosset. Hem dit a la Teresa si volia venir. A bodes em convides!! Ens ha dit que no calia comprar-lo, que una amiga seva tenia una gosa que havia parit i segur que ens en donaria un. Hem anat a veure'ls i ens han deixat triar el que volguéssim.
-Tu que saps el gust de la Cory, tria el que vulguis! Ha dit la Maricel a la Teresa.
-Punyetera!! i que n'ets de llesta!!, (li he dit a l'orella a la Maricel, sense que l'altre ens sentís) així fas que se senti útil i important!!
-Pssss!!! m'ha fet ella, també a cau d'orella i ha aprofitat fer fer-me un petó.
La Teresa ha triat un cadell, negre pigat de blanc. Preciós!! però l'ha triat, mes que res, perquè quan l'ha agafat, el gos s'ha desfet en tantes llepades a la cara i moixaines, que no se'l podia treure del cim!!.
Quan hem arribat a casa, l'hem deixat a terra al menjador i hem esperat que entrés la Cory.
Quan ha vingut, no s'ha adonat del gos, fins que aquest, se li ha atansat pel darrera i li ha mossegat a la sabatilla tot jugant.
-Ohhhh! Quina coseta mes bonica!!! ha fet, mentre l'agafava en braços i el gos se la menjada, literalment, a petons omplint-li la cara de babes.
Ha deixat el gos a les seves germanes i se m'ha penjat del coll, tot donant-me petons, mentre deia:
-Gracies!!! Pare... gracies!!!
-No me les donis a mi. Done-les a les teves germanes , sobretot a la Teresa, que es qui l'ha triat.
Aleshores s'ha abraçat a ses germanes i ha dit
-Gracies Teresa! Us estimo molt a tots, a tota la família!
La sogra s'ho mirava, cofoia, escarxofada com una lloca, amb els pollets sota les ales!!

-Ara hem d'anar a supermercat a comprar-li llet i pinso, he dit.
Hem anat tots cinc, tot passejant, al super i hem aprofitat fer la resta de la compra. En passar per davant de la secció de menjar i estris per els animals, hem agafat la llet i un sac petit de pinso i l'Irene ha agafat un matalàs petit per a gossos i l'ha posat el carro.
-Això perquè es? ha preguntat la petita.
-No voldràs que dormi a terra! Li ha contestat sa mare.
-Nooo! Dormirà amb mi, al llit.
-Te'n guardaràs ben be prou!! ha contestat ella rient, mentre li passava el braç pel cap i l'estrenyia contra la seva cara, tot besant-li els cabells.

Desconnectat

 

#8 07-04-2013 15:33:40

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Dissabte 16 de març de 2013
Aquest matí, en llevar-nos no veiem ni l'Irene, ni la Cory, ni el gos per enlloc. 
-La mare es a fora, al safareig rentant, i la Cory i el gos ja se on son!! ha dit la Maricel.
-Veniu, ens diu, agafant-nos de la ma a la Teresa i a mi i portant-nos, de puntetes, mentre cantussejava la cançó de la pantera rosa, a l'habitació de la Cory.
Obrim la porta, sense fer fressa, i només veiem la silueta d'ella a sota dels llençols.
Del gos ni rastre!
La Maricel aixeca, a poc a poc, els llençols i allí estava el gos amb el cap ficat sota l'aixella de la nena. El gos obre els ulls, ens mira amb carona de no haver trencat mai cap plat, alça el cap, comença a remenar la cua i desperta la Cory, tot llepant-li la cara.
Tots ens hem posat a riure i la Cory, s'ha abraçat al gos, dient:
-Si us plau!! si us plau!! si us plau!! No li digueu res a la mare!!
La Maricel i la Teresa s'han estirat al llit, una a cada costat de la petita, jugant totes tres amb el gos.
-No li direm res, si t'acostumes a banyar-lo, cada nit, abans d'anar a dormir, ha dit la Maricel.
-I si es pixa al llit, li direm a la teva mare que has sigut tu!! he dit jo tot rient.
-Beneit!! Mes que beneit!! m'han dit totes tres.
-Beneit si! però us estimo amb bogeria, he dit mentre em llençava al llit, sobre d'elles i les abraçava totes tres, fent-lis pessigolles. El gos, naturalment, s'ha unit a la festa!!
Mentre estàvem aixi, he vist l'ombra de sa mare, que s'esmunyia per la porta, havent-ho vist i sentit tot, però com qui no ha vist ni sentit res.
Quan hem sortit, he mirat la sogra, que seia al sofà fent veure que mirava la tele.
-Ja ha acabat de rentar sogra? Li he dit per despistar, però se m'ha escapat el riure.
-De que rius ara? Ha dit ella tota seriosa, també aguantant-se el riure.
-Es que m'he explicat un acudit que no el sabia i m'ha fet molta gracia!!, ella no s'ha pogut aguantar mes i ha esclatat a riure amb força.
Les altres, alienes a que sa mare ho havia vist tot, ens han mirat sense entendre res.
Quina dona, aquesta sogra, Deu meu!!

-Ja li has posat nom al gos? Li ha preguntat a la Cory.
-Dons encara no hi he pensat, Mare, ha dit ella i ha afegit:
-I si el tries la Teresa, que es qui va triar el gos?
-Jo en tenia un de pensat, però volia que fossis tu qui el triés, ha dit la Teresa. 
-Aquestes mosses no em deixaran mai de sorprendre. Com s'estimen les unes a les altres! i sense cap mena d'enveja ni de gelosia. Es deixarien matar per les demés!, li he mussitat a l'orella, a la sogra.
-Això s'aconsegueix amb amor, amb molt d'amor. He procurat sempre donar-lis tot el meu amor i tot el que no els pogué donar el seu pare, m'ha xiuxiuejat a l'orella.
-Vinga Teresa, bonica, digues quin es el nom que has pensat, he dit.
-Mahalin (Amor). Perquè jo sé com te l'estimaràs, li ha dit a la Cory
A la Cory li han brillar els ulls. A mi se m'han negat i en mirar a les altres he comprovat que els passava el mateix que a mi.
-Si!! M'agrada Mahalin!! diu la Cory mentre abraça l'autora del nom.
-Ho veus? Em diu la sogra a l'orella:
-MAHALIN, mooooolt de AMOR!!!
-Bona feina, sogra!! Bona feina!! he dit mentre m'aixecava de la cadira per estirar les cames.
-Adulador, mes que adulador!! Tots els catalans sou igual de bona gent?

Desconnectat

 

#9 07-04-2013 15:38:49

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Diumenge 17 de març del 2013
Aquest matí, molt d'hora, hem sentit fresa a la cuina. Ens hem embolicat amb un llençol i hem sortit a veure que passava. La sogra estava, tota enfeinada, cuinant.
-Que feu? Li hem preguntat.
-Estic preparant l'esmorzar, per a les cosidores. Elles encara no ho saben, però avui no cosiran, avui esmorzarem tots junts!! Ha dit tota satisfeta i ha afegit:
-Perquè es cacen mes mosques amb mel...
-Que amb fel!! ha saltat la Maricel.
Jo al meu poble, sempre havia sentit a dir, que es cacen mes mosques amb una gota de mel que amb una bota de vinagre. Però en sentir-les a elles he recordat que el meu avi deia això de la mel i el fel. Els ho he fet notar i han dit que es possible que ho hagués sentit a la meva avia pinay o a algú quan ell era aquí, perquè això es diu molt a aquestes illes.
-Be!! he dit jo, ens anem a vestir i venim a ajudar-la.
-No cal que m'ajudeu!!
-I tan que si!! ha fet la Maricel.
-Be!.. dons no cal que us vestiu, no em fa res que estigueu en pijama.
-Es que no....he fet jo.
-Quan has vist tu un pijama nostre per rentar? li ha preguntat la Maricel, maliciosa i ha afegit:
-A mes tu vols un nét i amb pijama no es fan bé, els nens!!
-Però si tu tens la....? ha dit la sogra.
-I vostè com ho sap això? li he preguntat.
-Jo se moltes coses, m'ha dit acaronant-me, en to de broma. Ha tret un calendari d'un calaix hi me l'ha ensenyat.
-Mire, hi ha un color per a cada una de nosaltres. Les creus en vermell son les de la Maricel: 16 de gener, 13 de febrer, 13 de març, i la propera serà el 10 d'abril...i després ha afegit.
-Veus? Cada vint-i-vuit dies!! Les meves filles i jo no tenim cap secret, m'ho expliquen tot!. Aquesta, la Teresa i jo som com rellotges, la petita encara no te els cicles ben regulats. Jo no els ho he de preguntar mai! Elles m'ho diuen sempre.
-I fan ben fet! L'hi he contestat. La Maricel li ha dit.
-Ja quasi be no tinc res, mare, i a mes porto un tampó i unes calcetes per no tacar al llit, però ens agrada dormir nus, per a sentir-nos ben a prop, ens agrada sentir el contacte de les nostres pells i dormir abraçats encara que no fem res. Però et prometo que demà o dilluns quan ja no tingui res de res, ens hi tornarem a posar. A veure si aconseguim esborrar d'aquest calendari el 10 d'abril!!
-Ah!!! Dolents! Dolents!!
-No sogra, això no es dolent! Que està molt bo!.
-Au! Vinga! A vestir-vos depresa si em voleu ajudar! Ha dit mentre ens donava una surra, al cul, a cadascun.

Hem anat dutxar-nos i a vestir-nos i l'hem ajudada a fer l'esmorzar. 
Arròs amb fesolets, cansalada virada, amanida verda, peix fregit i ous ferrats que els hem deixat a punt, per fregir-los quan tornéssim de missa.
-D'on ha tret el peix tan d'hora? li he preguntat.
-Fa estona que han arribat les barques!!
-Hi ha prou ous per fer crema?
-Segur que si!! En tornaràs a fer?
-No en parlem mes!! Aixi hi haurà mes dolçor. He dit mentre li feia un peto a la sogra.
-Ep!! I jo què? Ha dit la Maricel.
-Vine cap aquí!!, que per tu en tinc un de mes dolç. Li he dit mentre ens abraçàvem, la besava i li mossegava, suaument, l'orella.
-Em fa feliç, veure com us estimeu! ha fet la sogra.

Hem preparat la crema i quasi be ho han fet tot elles. Jo només he hagut de dir les proporcions, avui el doble que l'altre dia perquè seriem molta mes gent. Però elles han recordat que es barrejaven els rovells amb el sucre, el mido i una mica de llet freda i que, després, es tirava tot al cassó en el moment en que anava a arrancar el bull. Remena que remena fins que espesseix. Mentre la Maricel remenava la crema, jo l'abraçava pel darrera, arrambant-la, i li cantava:
- Remena, remena nena...!
La sogra ha preguntat que que volia dir la cançó.
-Vostè es massa jove per a sentir aquestes coses, li he dit.
Quan els ho he traduït, han rigut força.
Hem despertat a les petites i elles s'han anat a mudar per anar a missa. Jo he aprofitat per rentar els plats, les cassoles i endreçar la cuina, i després m'he mudat, també. 

En sortir de missa, les cosidores han vingut a demanar-li a la sogra les claus per anar a cosir, tal com havien quedat.
Ella els ha dit, que com que havien de passar pel davant de casa, que entressin un moment i els donaria les claus. Quan han entrat, com que la taula ja estava parada, la sogra els ha dit:
-Vinga!! totes a seure a taula a esmorzar.
-Però....
-No hi ha però que valgui!! Aquí mano jo!!
Ha començat a fregir els ous, i les nenes i jo mateix els hem servit i ens hem assentat tots a taula amb elles. Totes han menjat amb bona gana, i amb molta xerinola. 
En acabar l'Irene ha dit, anat cap a la cuina:
-Ara ve, el mes bo de tot. Crema catalana!! i ha sortit amb una safata a cada ma.
Els hem servit la crema, que ha agradat molt i totes m'han demanat la recepta.
Els he dit que la Maricel l'escriuria en tagal correcte, (el meu tagal nomes es una mica parlat i d'estar per casa, i gracies) a l'ordinador i que n'imprimiríem una copia per a cada una.
Després, la noia que portava la veu cantant, ha dit: 
-Bé! L'esmorzar i la crema catalana estaven molt bons! Ara ens toca a nosaltres correspondre a tanta amabilitat! Doni'ns les claus senyora Irene.
La sogra li ha dit:
-No cal que em diguis “senyora”!! Tota la vida m'has dit Irene i sempre seré l'Irene. I això val per a totes!!! Que fa molts anys, des que vareu néixer, que ens coneixem.
I pel que fa a cosir les camises no cal que hi aneu. Jo sé, que va fer malbé una camisa, però ho va fer sense voler. D'ara endavant, s'hi mirara més. Totes us hi mirareu més!! Això és el que compta!! Algun dia, alguna es tornarà a equivocar, potser jo mateixa o les meves filles!! No passa res!!
El que es de debò important no és fet de no caure si no, el fet d'aixecar-se de nou.
I vinga! que m'estic posant massa transcendent!! Totes a casa!! I la que vulgui venir a la platja està convidada a un gelat.

L'escoltava i no m'ho podia creure. Aquesta dona, sense renyar-les, sense una mala paraula, ha aconseguit que d'ara en endavant, totes los noies s'agafin la feina amb al dos-cents per cent d'interès.
Quan han marxat totes les noies, li he dit:
-Té raó sogra, es cacen més mosques...
-AMB MEL QUE AMB FEL!!! han dit, totes quatre, a cor.

Hem anat a la platja. No feia gaire bon dia. Ens hem estat a un xiringuito, esperant si venien les cosidores per pagar-lis el gelat promès.
Els turistes em miren amb cara d'enveja. No es veu cada dia un paio, lleig com jo, envoltat de quatre dones precioses. Perquè, no es per dir-ho però, la Maricel, la Teresa i la Cory son encisadores. Maques de cara i amb uns cossos divinament formats. La seva mare no els ha d'envejar res, perquè encara conserva la bellesa al rostre i te un cos molt ben conservat.
Quan passegem per la platja, jo al mig, a la meva dreta la Maricel i l'Irene i a la meva esquerra la Cory i la Teresa, tots cinc de bracet, tots els turistes es queden badant, amb la boca oberta. I jo, estarrufat com un gall d'indi!

Després ha sortit el sol i hem vist unes turistes, en top-les. La Maricel m'ha comentat que elles també ho feien però que ara amb mi els feia cosa i es posaven la part de dalt del vestit de bany.
-I que en sou de beneites!! li he dit. Jo n'he vist de tots colors! Allí a Girona hi ha platges on la gent es banya, a la llum del sol, com varem fer tu i jo l'altre nit.
-I també fan el que nosaltres van fer l'altre dia? ha dit maliciosa.
-No siguis dolenta! No siguis dolenta!!
Li ha comentat a sa mare, això del top-les, i ella m'ha dit si de debò no em feia res.
-I es clar que no!!
En un moment s'han tret els sostenidors.
-Collons!! he fet jo.
-Que passa? diu la Maricel.
-No se perquè en diuen sostenidors, d'això. Si no han de sostenir res! Tot s'us aguanta sol! Encara seré mes envejat pels turistes!! No veus quins pits teniu!! Els teus ja els tinc vistos, però la teva mare tot i l'edat, no els te gens caiguts i les teves germanes no diguem!! Totes teniu els mugrons grossos i negres que ressalten sobre el bru de la vostre pell. Quin be de Deu!! Hauré d'anar espantant els turistes, com a les mosques!!
-I que n'ets de burro!! La Cory per l'edat que te, els te ben grossos oi?
-L'haurem de vigilar! Tan maca, vindrà un pinoy i s'ens l'emportarà.
-La meva petitona!! No saps com me l'estimo a la meva germana petita. A la Teresa també l'estimo molt, però el que sento per aquesta petita, es una altra cosa. Es la meva debilitat!! Ella també m'adora i ara està com boja amb tu!! Ha trobat un pare!!
-La Teresa és la mes callada de totes, he fet.
-S'està fent gran! No es ni una dona ni una nena, ja saps!

-Ara que hi penso, he dit a la Maricel, avui quan has dit lo de, si la teva mare havia rentat algun pijama nostre, he pensat que ella passa massa hores rentant. Ja es hora de que l'alliberem una mica. Jo fa tres setmanes que soc a casa teva i no he gastat ni un cèntim meu.
-Però tu també treballes i els diners son de tots!
-Deixem acabar! Comprarem una rentadora automàtica i un rentaplats. Al cap i a la fi els diners de la meva pensió, al banc no hi fan res, nomes criar teranyines. Que et sembla?
-Li consultem a ella?
-I tan!! he dit.
-Mare, vine un moment si us plau!, mira que diu el meu home. I li ha explicat.
Ella no volia de cap manera i jo he insistit. Ha consentit a mitges i ha dit que una rentadora si que li agradaria però que el rentaplats era massa i no calia, que al cap i a la fi els plats els rentàvem entre tots.
-Si tu també rentes plats, i no hi ha manera de fer-te entendre que això es cosa de dones! Que els homes no heu de escombrar, ni fregar el terra, ni fer el llit! Que jo se que tu ajudes la Maricel a fer el llit.
-Després recorde'm que et doni una surra al cul per explicar-li que t'ajudo a fer el llit, a la teva mare!! li he dit a la Maricel.
Les petites escoltaven, divertides, perquè sempre que fem la feina de la casa, em diuen que els homes no han de fer-les aquestes coses, i jo els dic:
Mengeu, dormiu i calleu!!!
Al final l'he convençuda de que el rentaplats també, amb l'argument de que tindria mes temps lliure per el seu nét, quan vingués.
-I li prometo que demà o demà passat, a tot estirar, ens hi tornem a posar!
Les petites es tapaven la boca, perquè no se'ls notés el riure, fent-se les escandalitzades.
-I que n'ets de beneit!! m'ha dit i després li ha dit a la Maricel
-Ho he sentit bé, abans? Has dit: Mira que diu el MEU HOME?
-Ho ha sentit be sogra! li he dit jo mentre la Maricel se'm penjava de bracet. Ha sentit molt be el que li ha dit la MEVA DONA!!
-Ai!! Com us estimo fills meus!! Doneu-me una abraçada!
Ens hem fos, tots cinc, en una pinya d'amor allí, al mig de la platja.
AMOR amb majúscules!!

Hem anat a casa a dinar i després hem tornat a la platja i hem sopat allí mateix i després hem anat passejant lluny de la gent.
La petita ha dit:
-I si ens banyéssim nus com vareu fer l'altre dia la Maricel i tu? Aquí no ens veurà ningú!
-Mira-te-la aquesta!!! I tu com saps que ens vam banyar sense res!! Maricel!!, després recorde'm que et faci pam pam al cul per per bocamolla!!
Totes s'han posat a riure i la sogra ha dit:
Ja saps que ens ho expliquem tots. I que facis feliç la Maricel ens fa felices a totes!!
-I a mi em fa immensament joiós haver tingut la sort i de trobar una família com vosaltres.
-Que dius, mare? Ens podem banyar nues? ha insistit la petita.
-I perquè no!! Aixi vam venir al mon!!
La Maricel ha dit:
-Jo encara tinc una mica de regla i em fa cosa banyar-me nua, però si voleu...
No ho havia acabat de dir que les altres tres ja s'havien despullat del tot i s'han ficat a l'aigua. Jo a Girona he estat a moltes cales nudistes i per tan no m'ha costat res ficar-me nu a l'aigua. La Maricel s'hi ha ficat amb les calcetes i el tampó.
El gosset s'ha quedat a la sorra, jugant amb les onades.
-Quina sensació de llibertat!! ha dit la sogra. Mai no em podia imaginar que fos tan plaent, nedar sense roba.
Hem estat una bona estona dintre l'aigua, nedant, jugant i esquitxant-nos.
El que dic!!: Un paradís!! Un jardí de l'edèn amb quatre “Eves”.
I amb l'avantatge de saber que la poma (l'ambició) es la que ho espatlla tot!!

Mentre estava amb aquestes reflexions, se m'ha penjat del coll la Maricel i m'ha dit a cau d'orella:
-Demà ja no tindré res!! Demà et tindré a tu!! T'estimo amor meu!! T'estimo home meu!!
-T'estimo mar meva!! T'estimo cel meu!! T'estimo Mar-i-cel!! T'estimo dona meva!! He dit cridant i acompanyant cada frase de un petó als seus llavis.
I he acabat cridant:
-Us estimo a totes!! Gracies per tan amor, per tan mahalin!!
El gos, en sentir el seu nom, ha fet un parell de lladrucs, tot remenant la cua i saltant.

Avui anem a dormir d'hora, que demà es volen llevar totes, a les quatre del matí, per veure al Barça.

Desconnectat

 

#10 07-04-2013 15:42:31

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Dilluns 18 de març del 2013
Ens hem llevat, tota la família, a les quatre per veure el futbol. Elles han xalat d'allò mes.
Jo, que voleu que us digui! Soc cule vell, acostumat a patir i sempre tinc por. Ja veieu, entra al camp el “perico” i a la primera pilota que toca, ens carda un gol. Les dones, en canvi, s'ho ha passat de conya. La Maricel em deia, en broma a l'orella, que per cada gol que fessin, faríem una vegada l'amor. Acabat el partit, l'hi he dit:
-Han fet quatre gols, tres nosaltres i un ells, o sigui que ho farem, quatre vegades. Una a la primavera, una a l'estiu, una a la tardor i...
No m'ha deixat acabar! Ha agafat un coixí del sofà i m'ha atonyinat!! mentre em deia:
-Burro, mes que burro!!
-A les dones no hi ha qui us entengui!!! li he dit.

Ja no hem tornat al llit, ens hem dutxat i elles a les set, havent esmorzat, han anat al taller a cosir.
El gos i jo ens hem quedat a casa. Passant comptes a l'ordinador, fent les factures i preparant els diners per a les cosidores, que les paguem cada dilluns.
Encara m'ha donat temps de passar l'escombra i fregar el terra, i netejar els quartos de bany. La sogra sempre em fot crits, diu que això es feina de dones. Jo li dic que això es cosa de tots i que després, quan elles tornen de la feina, tenim mes temps per anar a passejar i fer vida de família.
-Veus? En això, et dono la raó. No se que en farem de tu!!! em diu.
-Sogra... t'estimo!!!

Avui hem anat amb la Maricel a comprar la rentadora i el rentaplats.
Ens els han portat a casa tot seguit i jo mateix els he instal.lat.
A la cuina ja hi havia un lloc destinat per aquestes màquines, amb una aixeta doble i nomes les he hagut d'endollar i connectar les entrades d'aigua i els desaigües.
La rentadora deixa la roba, pràcticament, seca.
La sogra mirava com ho anava enllestint i anava dient:
-Veus perquè dic sempre que tot ho fas molt be!! I que per això la nena sempre està tan...
-Sogra...sogra! li he contestat rient.
Després de sopar hem posat el rentaplats i la rentadora, i mentre les màquines treballaven, ens hem assentat tots al menjador a fer petar la xerrada.
-Veu si en va de be això. Li he dit a la sogra.
-Es veritat, no me'n ser avenir de que no he de rentar la roba ni fregar plats i tu ens tens la casa neta com una patena.
-Dons seiem i gaudim de una bona vetllada!
La Maricel m'ha estirat de la ma, portant-me a l'habitació, tot dient:
-No deies que tenies molta son? I ha afegit fluix a cau d'orella: M'acabo de rentar ara mateix, i ja no tinc res. Vull sentir-te meu i ser tota teva!!
La petita a rigut maliciosa i ha dit:
-Si! Si! Son! Ves a saber què aneu a fer!!!
-Nena!!! ha cridat sa mare rient per sota del nas.... I tu que saps d'aquestes coses.
-Bona nit a tot-hom. Ens hem besat tots. Quan li he fet el petó a la petita m'ha dit a l'orella:
-Feu-me un nen!!
-Beneita! Mes que beneita! li he dit.

A l'habitació, mentre ens dutxàvem, li he dit a la Maricel, el que m'havia dit la petita.
-Es que comença a despertar la dona que porta a dintre. Ahir, després de veure't nu, em va dir que tenies el “titi” molt gros i em va preguntar, si quan me'l ficaves a dintre del meu “puki” no em feies mal. Jo li vaig dir que el que ella havia vist no era res, que els homes quan us exciteu se us posa molt mes grossa i dura. Ella hem va dir que encara m'havia de fer mes mal, i jo li vaig dir:
Tu creus que si em fes mal jo seria tan feliç amb aquest home? No em fa mal, al contrari em dona molt de plaer, no recordes que la mare, ja ens ho va explicat això. Que la primera vegada, feia una mica de mal però que, si es feia amb amor, el dolor no era res comparat amb l'immens plaer de sentir-se estimada, i que després ja no feia mal, al contrari que era molt plaent.
-La teva mare val tots els diners del mon, li vaig dir.
-Saps que em va dir a mi, el dia que li vaig dir que aquell noi de Manila, m'havia deixat després de rebentar-me la cirereta??
-Coneixent-la estic segur que et va dir que, si et vas entregar amb amor, no t'havies de penedir ni avergonyir-te de res! Que el que s'havia d'avergonyir era ell!!
- Amb aquestes mateixes paraules m'ho va dir!!
-Ja la començo a conèixer jo, la teva mare i, si te'n recordes, el mateix et vaig dir jo quan m'ho vas explicar.
-Perquè ets tan bo amb mi?? Deu meu quina sort he tingut de conèixer-te!!
-No diguis beneiteries! La sort ha sigut tota meva!!
Amb tot això ja estàvem assecant-nos i menjant-nos a petons..
-Com podia somniar jo, en tenir una noia jove com tu i amb aquest cos tan bonic, als meus braços! A la meva edat.
-Quina edat? M'ha dit! L'edat no es al carnet, l'edat es al cor, i aquí!!... al “titi”!!, m'ha dit agafant-me pel cabasset de les eines i estirant-me cap al llit, mentre se'm menjava!...

Desconnectat

 

#11 07-04-2013 15:48:14

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Si mai vens a les Filipines, sobretot recorda't de portar, en un sac, tot l'amor de que siguis capaç, aquesta gent te'l tornarà amb un interes del 1000%. Mai no m'havia pogut imaginar que m'acollissin tan i tan bé. No només la família, si no tots els que vaig coneixent. En veure que els entens i els contestes en el seu idioma, es desfan en atencions. SON UNA GENT MARAVELLOSA.
Aquesta illa de Mindoro, diuen que deu el seu nom a “minas de oro”, però ningú no sap que hi haguessin mines aquí. Jo crec que en dir “oro” es referien al cor de les gents d'aquesta illa.

Dimarts 19 de Març del 2013
M'he despertat, encara, abraçat a ella entre petons i carícies i m'ha dit
-Ets l'home mes bo del mon!.
-I tu la dona mes maca i meravellosa!! Que no et mires al mirall? Mira!! li he dit sortint del llit i estirant el llençol que la tapava, per contemplar el seu cos nu.
-Burro!! m'ha dit. T'adoro!!
Hem anat a la dutxa i, mentre m'ensabonava la flauta, m'ha dit:
-Tu mai no has pres viágra?
-Mai! perquè ho dius?
-Perquè dels sis o set homes amb que he estat, a cap no se li posava tant dura com a tu. Ni al noi de Manila, i això que només que tenia 24 anys! I quan em fas l'amor la tens dura com el ferro, aguantes tan com vols, em dius paraules tan dolces, em beses amb tant amor, per tot arreu, que em vaig excitant i em tornes com boja i no acabes fins que veus que jo estic a punt i aleshores et deixes anar dintre el meu “puki” i com que estic tant embogida, en sentir el teu “tabod” (semen) calent, em provoques uns orgasmes, amb uns espasmes increïbles, que sembla que hagi de perdre el coneixement. Després quan em poses de bocaterrosa i em comences a petonejar el coll, les orelles i, sobretot, el clatell amb petites mossegades, i em vas fregant l'esquena amb la teva cara, m'entren esgarrifances i em vaig relaxant a poc a poc, fins que m'abraces i em quedo adormida, plena de tu. M'omples de plaer! Jo mai no havia pensat que podia ser tan plaent fer l'amor.
Per això et dic que ets l'home mes bo del mon! Però hi ha una cosa que encara em fa mes feliç, lo dolç i atent que ets, a tothora, amb mi i com estimes tota la família. La mare diu que hem tingut molta sort de trobar-te.
-Es que us feu estimar!! Estimar-vos es el mes fàcil del mon.
-I saps quin es el secret de tenir-la tan dura?
-Quin?
-Quan acabem de fer-ho, aixis que et quedes adormida i abans que se m'arronsi, me la descargolo, la porto a la nevera i la fico dintre del congelador i aixi s'aguanta ben trempada per l'endemà.
-Burro!! Mes que burro!! m'ha dit.
-Si...!! però t'estimo!!!...Tot això no li deus explicar a la teva mare, oi?
-I es clar que si!! Ja saps que jo li explico tot a ella.
-Ah si?? Dons jo li explicaré, el que em fas amb la boca per posar-me-la dura!!
-Mira que n'ets de burro!! Però com t'estimo!! Saps? Amb tu, estic com si fos al cel!! Abraça'm!!
I mentre m'abraçava m'ha dit a l'orella:
-I jo li diré a la meva mare, on tens tu la llengua, quan jo tinc el teu “titi” a la meva boca.
-Dolenta!! que ets una dolenta!!

Ens hem vestit i esmorzat i després les he acompanyades al taller, a cosir i jo he tornat a casa a fer la feina.
He vist que la petita havia deixat el llit per fer i li he fet.
Després he fet una barbacoa de totxos al pati, amb el fornal revestit de refractari i amb un ast transversal, per a poder-hi rostir el que calgui.
I he començat a preparar un galliner.
Amb uns llistons de fusta i filat faré una cleda, per tancar l'aviram. Així podrem portar aquí la vintena de gallines que hi ha a la casa vella, on ara tenim el taller de cosir. D'aquesta manera estaran lliures, però recollides i el gos no les emprenyarà. La sogra ha comprat un gall perquè les gaudeixi (diu ella), i així tindrem pollets i podrem criar pollastres.

Després les he anat a buscar al taller, he agafat la petita a banda i li he dit:
-Tu i jo hem de parlar de fer el llit!.
-No li diguis a la mare! ara el faré de seguida!
-Ja el tens fet, però...
-Et prometo que el faré sempre!!. Saps? ets mes bo que la mel, pare!! m'ha dit tot penjant-se del meu coll.
-Apa! Ves!! Afalagadora! Que ets mes afalagadora que la teva mare! he dit tot donant-li una surra al cul.
-Que passa? ha preguntat l'Irene.
-Res sogra, no passa res. Son coses nostres, coses del jovent. Vostè es massa gran per entendre-les! La Cory ha rigut divertida.
-Després li explicaré, li he dit a L'Irene a cau d'orella, però m'ha de prometre que no la renyarà.
Arribats a casa la sogra ha dit:
-La barbacoa sembla feta per un paleta i el galliner, et quedarà de primera.
La veritat es que si. El meu germà era paleta i en vaig aprendre alguna cosa d'ell.
A dintre de la cleda faré una barraca de fusta, perquè es recullin a la nit. Una porta amb xarneres i un llisquet per a tancar-les.
Està quedant força be.
-Ja m'explicaràs que es el que fas malament tu, gendre!! ha dit la sogra.
-Sogra!! No comencem que la conec!!!
-Ja callo, ja callo!! però...
-Pssssssssss!!!!!! L'he abraçada, tapant-li la boca amb la ma.
Quan l'he deixada anar, encara a reblat el clau!
-El dia que em feu un net, que sigui tan “maganda”, com tot el que fas!!
Les nenes encara riuen!. La Maricel m'ha fet un petó a la galta!

-Si tot això queda be, podríem fer una cort per criar-hi un porc, que li sembla sogra?
-T'hi veus en cor de fer una cort i engreixar porcs?
-Mare de Deu, no sap vostè la quantitat de polítics que hem d'engreixar al meu país!! I comptat i debatut, es el mateix engreixar un polític que un porc.
S'han petat de riure!!

Hem dinat i hem anat una estona a la platja.
Mentre jugàvem a l'aigua, la petita m'ha dit:
-Pare, quan compris un cotxe, m'ensenyaràs a conduir?
-Totes heu d'aprendre a conduir, però tu has d'esperar el vint-i-dos de setembre, quan compleixis els setze anys.
-I com ho saps tu, que el 22 de setembre faig els 16 anys?.
-Jo sé moltes coses!! El mateix dia, la Teresa en fa 18. Per cert, algun dia, la vostra mare ens ha d'explicar que feien ella i el vostre pare els dies de Nadal. 
-Perquè ho dius això? ha preguntat la Maricel.
-Digui-li vostè, Irene!!
Ella s'ha posat a riure i m'ha dit
-Ets un dimoni!! i els ha dit a elles
-El vostre pare treballava a fora, i només venia en dies assenyalats. Les dues petites vareu ser engendrades el dia de Nadal!!
-Amb Mahalin! Amb molt d'AMOR!! he dit jo.
Se li han negat els ulls!
-Però tu, com saps aixo de les dates dels naixements i dels dia que fórem engendrades?. M'ha preguntat la Teresa.
-La teva germana i jo, també ens ho expliquem tot, i per això se les dates dels vostres naixements. Pel que fa a la data que fóreu engendrades, només has de fer, que agafar el calendari i recular 270 dies (nou mesos).
-I quan em vareu engendrar a mi que celebràveu, mare? ha preguntat la gran.
-Tu ets del 30 de gener. El dia que ens varem casar, filla, aquell mateix dia et varem engendrar a tu!
-Amb Mahalin! Amb molt d'AMOR!! I amb molt bona punteria!!! he fet jo. I totes s'han posat a riure.

Hem vist un grup de turistes coreans, amb camises de les nostres.
-Mira la cosa funciona!! he dit.
-Haurem de fer un tercer torn o comprar mes màquines, ha dit la Teresa.
Sa mare a arrufat el nas.
-Que vols dir, mare? Ha preguntat la Teresa, i jo he dit:
-Crec que el que vol dir, es que hem d'anar a poc a poc. Mastegar bé el que mengem i no voler córrer! De moment en tenim per viure be. No ens cal mes. Deixem passar un temps i si tot segueix igual després en podem parlar, he dit.
-M'ho has tret de la boca, tal i com jo ho volia dir, ha fet la sogra.
-Es que vostè i jo parlem el mateix idioma, li dit tot fent-li un petó a la galta i he afegit.
-Però m'agrada que siguis emprenedora Teresa!!. I li he fet un petó a ella també.
La Maricel i la Cory han dit
-Eiii!! I nosaltres que?? Per a nosaltres no hi ha petó??
-Avui ja els he acabat tots, haureu d'esperar a demà, he dit tot rient i abraçant-les.
-Dons si els has acabat, te n'haurem de fer nosaltres a tu, ha dit la Cory.
-Bona idea!!! ha dit la Maricel. Mentre m'agafaven de bracet i m'omplien de petons una a cada costat.

Tornant cap a casa ens hem quedat amb la Maricel una mica enrere i m'ha dit:
-T'adones de com t'estimen totes? T'adones de com t'estimo jo? Amor del meu cor!!
-Que si me'n adono? Que no ho veus, com en soc de feliç?. Però... segueixo opinant, que tu ets la mes lletja de les quatre!!
He hagut de fugir corrents... i quan m'ha assolit m'ha dit a l'orella:
-Ah si? Dons ja veuràs el que et farà, aquesta nit, la mes lletja de totes!!
I ens hem fos en un petó, bo i abraçats.
-T'estimo, mahalin meu!!
La sogra ha cridat, des de uns passos mes endavant:
-Feu! Feu! Per nosaltres que no quedi!!
-A vosaltres també us estimo, sogra!!! he dit.
Ens hem apressat una mica i hem seguit tots cinc, junts, abraçats.
Visquin les illes Filipines!!
Visquin les meves quatre Pinays!!
Això es millor que guanyar set cops seguits la champions!

Desconnectat

 

#12 07-04-2013 15:50:42

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Dimecres 20 de Març del 2013
Avui li hem dit a l'Irene que el diumenge podríem llogar un cotxe i anar a passejar per l'illa. M'agradaria conèixer un salt d'aigua que diu que es molt bonic.
La sogra ha dit que aquest diumenge no podia ser perquè ella ens tenia una sorpresa reservada. Que confiéssim en ella, però que no ens podia dir de que es tractava.
-Dons deixem el passeig per a un altre dia. La setmana que ve hi ha força dies de festa, li he dit a la Maricel.
-No et fa res?
-I què m'ha de fer dona!! Que no coneixes la teva mare! Segur que valdrà mes la pena la sorpresa, que l'excursió.
-Ets un sol!!

Fa uns dies vaig anar a una gestoria a veure la manera de portar, aquí, els diners de la venda del meu cotxe. Jo creia que era molt difícil, però em va dir el gestor que cap problema. Que hi ha molts filipins treballant a Europa i tots envien els diners a través d'agències de viatges o gestories com la seva, que ells també feien aquest servei. Que cobràven un quatre per cent.
Jo vaig recordar que el temps que vaig estar enconyat d'aquella mossa de l'Edén de Banyoles, l'acompanyava sovint a Girona, a una agencia de viatges que hi ha prop la plaça de la Lleona i que ella, des de allí, enviava els diners Caracas i així que sortíem de l'agencia telefonava a casa seva, els donava un numero clau i als dos minuts li tornaven la trucada dient que ja tenien els diners.
Li vaig comentar, per mail, al meu gestor de Girona i en va contestar que coneixia aquesta agencia i que m'enviaria els diners per aquesta via. Segons em ve comentar, aquestes agencies tenen oficines a tot arreu del mon i els diners que van i venen els serveixen per fer els seus tripijocs.
El cas es que en poques hores vaig rebre un altre mail, amb un número clau per a recollir els diners.
Ja els tenim al banc. Ara hem d'anar a triar un cotxe.

Aquesta tarde ens hi hem posat i hem vist un cotxe xinès, un Jac Rein LE, 4x4 que fa molta patxoca, em diuen que es una copia del Hyundai Santa Fe ( a mi com si em diguessin que plou) , està molt ben equipat amb radio CD/MP3, GPS, Bluetooth (que no se que collons es), connexió directe a USB i no se quantes coses mes. Jo no havia sentit mai parlar de la marca Jac Motors, però te un preu força interessant, la versió mes cara, no arriba als 800.000 pesos (uns 15.000 euros).
El cas es que, tots, ens n'hem enamorat.
La petita m'estira de la ma i em pregunta:
-Pare, perquè serveix això? (el GPS).
-Tu li duis on vols anar i això t'ensenya un mapa amb el camí i et va dient si has de girar a la dreta o a l'esquerra o si has d'anar “derecho” (en tagal usen aquesta paraula), li he dit.
-Va!! No facis broma i diguem perquè serveix!!
El venedor que ens mirava, tot divertit, ha posat una adreça al navegador, ha donat el contacte i el navegador ha dit:
-Sige lahat ng derecho. (segueixi endavant tot dret).
-Es veritat!!! ha fet ella. Mireu!!! mireu totes, veniu correu!!
-Aquesta mossa es per menjar-se-la!! Es alegre i divertida com un esquellerinc, li he dit a la Maricel.
-Ho veus perquè es la meva debilitat? Per això ens l'estimem tan tots!! La meva petitona!! ha dit mentre l'abraçava.
-La filla que jo mai no havia tingut, li he dit amb llàgrimes als ulls, tot estrenyent-les totes dues contra el meu pit.

Hem fet fira! Com que a tots ens agradava el cotxe, a elles mes que a mi perquè elles era la primera vegada que en tindrien, mentre elles donaven les dades per a matricular-lo, jo he anat al banc i m'han fet un xec.

En un parell de dies ja el tindrem.
-Veu sogra? Li he dit a l'Irene, si el diumenge volguéssim anar d'excursió no ens caldria llogar cap cotxe.
-El diumenge que t'he dit que no! Fes-me cas! No te'n penediràs, m'ha dit acaronant-me i fent-me un petó.
-A les seves ordres, sogra!! Ja li he dit que l'estimo??
-Ho sé que ens estimes, noi! Hem tret la rifa amb tu! Gracies...Siset*
-A dintre del pati se'm gira feina, ara, a mes del galliner i la cort hauré de preparar un cobert per el Rein, he dit.
-Jo t'ajudaré, pare! Oi que em deixaràs que t'ajudi? ha fet la petita.

La meva petitona!!!

* No es el meu però, com que d'alguna manera m'he de identificar, perquè ningú no faci càbales, em poso aquest tan gironí i que sempre m'ha agradat.

Desconnectat

 

#13 07-04-2013 15:54:27

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

ES SUBMISA LA DOMA FILIPINA?
Jo no considero que la dona filipina sigui submisa, almenys en el meu cas. El fet de que estigui sempre pendent de mi, que sempre estigui mirant el que jo necessito, no crec que sigui submissió. Ella esta sempre pendent de mi però jo també estic a tothora pendent, igualment, d'ella, donant-li tot l'amor i afecte del que soc capaç, mirant de fer-la sentir com una princesa.
Amb això vull dir que en tot cas la submissió seria mútua.
Pel que fa al sexe, si que es veritat que es mes desinhibida. La dona filipina no te cap mena recança en dir-te com, quan i de quina manera vol que li facis l'amor. Parla del sexe com una cosa natural, sense embuts. Pel carrer no te cap problema en mostrar-se afectuosa, en basar-te en public... ja he comentat la costum que tenen de portar sempre la ma a bragueta del seu home, encara que sigui al transport public.
A casa, tan la sogra com les germanes d'ella, no tenen cap problema en parlar de si anem al llit a dormir o a fer l'amor. Fan constantment broma sobre si la seva filla o germana va “ben servida”, si la tinc ben contenta... El sexe per a ells es quelcom natural del que es bo parlar-ne i encara millor practicar-lo.
La sogra sempre els ha dit a les seves filles que el sexe es molt plaent.
Jo no se si això val per a totes les dones filipines. Imagino que el fet de correspondre-li a ella, en la mateixa mesura, hi deu influir molt.
No es gens mecànica, al contrari es capaç de portar la iniciativa i de sorprendre't a cada moment i en cada encontre sexual amb alguna iniciativa que et fa tocar el cel, però jo també procuro que ella gaudeixi al màxim, fer-li tot el que se, que l'excita i la fa arribar al clímax.
Per la meva experiència de altres vegades, les nenes dels bars, son molt bones amb el sexe. Jo ha estat amb moltes. Però ara m'he adonat que el que jo tenia amb elles no era mes que una relació fingida. Elles fingien, molt be si!, però fingien. Era “teatro del bueno” que deia aquell.
Amb la Maricel, des de el primer moment, vaig veure que no fingia, que es trobava de gust amb mi. Només hi havia una cosa que l'amoïnava, i era el fet de que jo havia de marxar i es quedaria sola.
Des d'aquella nit que em va preguntar si era veritat que, al cotxe, li havia dit que em quedava o ho havia somniat i jo fent broma li vaig dir que ho havia somniat, es va sentir alliberada de l'angoixa de que tot s'acabés.

Desconnectat

 

#14 07-04-2013 15:55:43

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Dissabte 23 de març del 2013
Avui ens han donat el Rein.
La Maricel li ha cedit el seient del davant a sa mare. Ella no ho volia de cap manera, i deia.
-Tu has d'anar al costat del teu home.
-Va! mare que avui es el primer dia!!
-Dons avui i prou, que aquest es el teu lloc!! Els altres dies aniré al darrera amb les nenes.
-I qui li ha dit que els altres dies jo la deixaré pujar al cotxe?? he dit tot rient.
-Veus en això tens raó!! ha dit ella.
-No Irene no, el cotxe es de tots!! I el que heu de fer es començar a pensar en aprendre a conduir.
La petita, la meva petita! Ha dit:
-Posa el navegador! Que jo el vull sentir!!
-Si per anar a casa ja sabem el camí, l'hi he dit.
-Però jo el vull sentir.
-L'he posat i aixi que he donat el contacte el navegador a dit:
-Sige lahat ng derecho at pagkatapos ay lumiko pakaliwa. (segueixi endavant tot dret i de seguida giri a l'esquerra).
-Sige lahat ng derecho at pagkatapos ay lumiko pakaliwa. Ha repetit, divertida la petita, tot imitant la veu del GPS.

No se que em passa que tinc mes ganes de treballar que mai, jo esperava la jubilació per no fer res i ara em trobo que sempre tinc ganes de fer coses. No se estar-me quiet.
Faig la feina de casa, porto els comptes del negoci, pago als proveïdors, recullo els diners de les venedores, vaig al banc a portar els diners i encara em queda temps per a treballar al pati de casa.
Aquesta setmana he acabat el galliner i la cort per els porcs. Ja tinc planats, els pals mestres, per el cobert del cotxe.
Ha quedat tot força be. La cort l'hem feta amb blocs de formigó, reforçats amb armadures de ferro i després, ho hem arrebossat amb morter ben arremolinat.
La petita m'ha ajudat molt. Es llesta com un dimoni! Només m'ha de veure fer una cosa i de seguida ho agafa. L'arremolinat l'ha fet ella tota sola, al darrera meu, així que jo anava arrebossant.
Aquest dies he parlat molt amb ella. Es feliç de dir-me pare però em diu, que de vagades li sap greu per la seva mare, que no es pensi que ja no estima al seu pare.

Desconnectat

 

#15 07-04-2013 15:57:23

daniol
Administrador
Adicte.cat
Ubicació: Elx
Registrat: 27-01-2008
Missatges: 1345
Web

Re: Illes Filipines

Una pregunta: per què escrius això al fòrum de sexe? Vols que t'ho moguem al fòrum adequat (Miscel·lània)?

Desconnectat

 

#16 07-04-2013 16:00:09

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Diumenge 24 de Març del 2013
Ahir a la nit, tot veient la televisió, mentre la sogra i la Teresa eren a la cuina, parlàvem la Cory, la Maricel i jo, i li vaig dir:
-Jo no vull, ni podré substituir mai el teu pare. Jo l'únic que vull i puc fer es estimar-te con una filla. No tinguis por de parlar d'això amb la teva mare. Ella sap que tu mai no deixaràs d'estimar-lo, al teu pare.
-Si però es que de vegades jo també tinc por de no estimar-lo prou al meu pare, d'oblidar-me d'ell.
-Mira filla, l'amor no es una cosa limitada, l'amor es una cosa que quan mes en dónes mes en tens, quan mes estimis la teva mare, les teves germanes, al teu pare i a mi, mes amor rebràs. Mira'm a mi. Vaig estimar la teva germana i he aconseguit ser estimat per totes vosaltres! Demana-li a la teva mare que te'n parli sovint del teu pare.
-Saps una cosa? Ets una meravella d'home, va dir abraçant-me fortament.
Li vaig besar el front i els ulls, que li començaven a espurnejar, a mi també se'm van negar i li vaig dir:
-Saps una altre cosa? Ets la filla mes bona del mon, i ara que no ens sent la Maricel, ets la nena mes bonica del mon!! El teu pare, on sigui, pot estar orgullós de tu, de totes vosaltres.
La vaig estrènyer fortament contra mi i la Maricel es va unir a la nostra abraçada.
-Veus li vaig dir? Quants mes som mes ens estimem!!
La Maricel va dir que creia que la Teresa també li agradaria dir-me pare, però que no ho feia per no ferir l'Irene.
-Jo començo a conèixer força la vostra mare i estic segur de que ella no se sentiria gens ofesa per això. Jo la vostre mare també me l'estimo molt, també gairebé com una filla. Per l'edat podria ser la meva filla. El que sento per vosaltres es un amor molt gran i molt difícil de catalogar. A tu Maricel t'estimo com a dona, com a esposa i a les altres us estimo perquè sou la meva família. 
No se si m'explico?
-Sabeu que us dic?, va dir la Cory, que l'amor no te explicació, l'amor es te i se sent però no es pot descriure.
-Mira-te-la!! La nostra petitona!! vaig dir tot abraçant-les de nou.

La Teresa i L'Irene havien acabat la feina a la cuina i ens varen venir a dir bona-nit.
Quan em va besar la Teresa, li vaig dir:
-Bona nit filla meva!
-Bona nit pare! em va contestar, tot posant-se vermella.
L'Irene em va mirar complaguda i li va dir a la Teresa:
-Ja trigaves a alliberar els teus sentiments, filla! Estic contenta de que accepteu aquest home com a un pare. Gracies Siset!

Nosaltres tres ens vam quedar a acabar de veure la pel.lícula a la tele.
Em vaig despertar a les tres de la matinada assegut al sofà i elles, una a cada costat meu, amb els seus caps estintolats sobre el meu pit. Vaig despertar, en silenci la Maricel i entre els dos van agafar en braços la petita, la vam portar a la seva habitació, li vam treure les sabates i el vestit i la varem tapar amb el llençol. Encara no havíem girat cua, que el gos saltà sobre del llit i es ficà sota el llençol arraulint-se al costat d'ella que, en sentir escalf de l'animal, el va abraçar tot fent la rum-rum.
Varem estar una estona allí abraçats contemplant-los
-Si ho veiés la teva mare!! vaig dir.
-Es feria un fart de riure!! em feu ella.
Vam sortir, en silenci, entrant a la nostra habitació. Em va dir:
-Tens son?
-No, ara m'he desvetllat
-Vine!! em va estirar de la ma i em va portar a la dutxa, ens vam despullar i ens varem ficar junts sota l'aigua...

El que va passar, ni ho recordo!
Nomes sé que a les deu del mati ens ha despertat la petita i tot petonejant-nos ha dit:
-Vinga! ganduls! Que nosaltres ja hem tornat de missa. Vinga lleveu-vos, que la mare us te la sorpresa, aquí al menjador!!
Ens ha estirat el llençol i no hem sigut a temps d'evitar que ens destapés.
-Heu dormit despullats!!
-Sempre dormim així li ha dit la seva germana.
S'ha tapat els ulls amb la ma, ha separat els dits per veure'ns i ha sortit corrents, fent-se l'escandalitzada.
Ens hem posat a riure, ens hem dutxat i un cop vestits hem sortit al menjador.
-Sooooogra!!!! No m'ho puc creure!! Tenia raó vostè que valia mes la sorpresa que l'excursió amb el cotxe!!
El meu cosí segon, de San José era aquí, amb els seu fill i la seva nora.
Els hem abraçat a tots i la sogra ha dit:
-Els vaig telefonar i els vaig dir que venguessin a passar el dia amb nosaltres, que la teva família també es la nostra gent. Que seria una sorpresa. Avui estrenarem la barbacoa que vas fer. He comprat un porquet i el farem rostit a l'ast.
-Gracies Irene!! L'hi he dit mai, que val tots els diners del mon??
-Massa vegades m'ho has dit!! Afalagador!! ha dit mentre m'abraçava.

La petita, de tan en tan es tapava els ulls amb la ma, separava els dits i ens mirava a la Maricel i a mi. Nosaltres vinga a riure.
-De que rieu? Han preguntat la sogra i la Teresa.
-De res! Coses nostres els he dit. Ja us ho explicaré.
La Maricel i les seves germanes s'han desfet en atencions als meus cosins.
Tots junts hem preparat el foc i hem posat el porc a rostir.
Després la petita s'ha passat tota l'estona donant voltes a l'ast.
-Tens una família molt bona gent. Han tingut sort de trobar-te, m'ha dit el meu cosí.
-La sort ha sigut tota meva!! No et pots arribar a imaginar com en son de bones aquestes dones.

Després parlant li he preguntat, com havien vingut de San José?.
-Hem vingut amb el jeepney.
-Sogra... si m'ho hagués dit els podria haver anat a buscar.
-I aleshores, on hauria estat la sorpresa? ha dit ella tot rient. Si vols al vespre amb la Maricel els aneu a portar a casa seva.
-No cal, ha dit el cosí.
Però tan la Maricel com la sogra hi han insistit.
-Jo també podré venir? Ha dit la petitona.
-Quatre al darrera anireu una mica justos, però si no us fa...
No m'han deixat acabar!
-I es clar que no ens fa res, però no t'hauries de molestar, ha dit el cosí.
-Serà un plaer portar-vos a casa, serà un passeig.
-Bé!!! ha saltat l'esquellerinc de casa. I posarem el navegador!!!

He anat a un super que hi havia obert, amb la Teresa, a veure si trobava alguna ampolla de Sant Sadurní. Com que era un super petit no n'hem trobat i hem agafat un parell de ampolles de Rioja.
Tornant cap a casa la Teresa m'ha preguntat si, ahir, m'havia sabut greu que em digués: Pare.
-Que dius ara!! Beneita!! Tu creus que em pot saber greu que m'estimis? Al contrari em vas fer molt feliç, filla.
Li he fet un petó i ella m'ha dit:
-Perquè ets tan bo amb nosaltres?
-Mira ara no hi caic!! Potser perquè sou dolentes i lletges?? li he dit tot rient i l'he fet riure a ella, també.
-Gracies pare!!
-Gracies a tu filla!! Digues-me pare, estima'm tan com vulguis, però recorda't sempre de que el teu pare, allí on sigui, se senti orgullós de tu!!

-De què rèieu, abans, quan la Cory es mig tapava els ulls i us mirava?
Li ha fet molta gracia quan li he explicat.
Hem caminat de bracet fins a casa, jo i la meva filla gran.

La sogra quan ens ha vist arribar ha dit:
-Vinga tots a taula, que ja està el dinar a punt.
Ens ha agafat un moment de costat a la Maricel i a mi, i m'ha dit:
-Calla i no em tallis eh!!, deixe'm parlar!! Veus com tot ho fas bé? A la Teresa me l'has canviada!. No se què li has dit, ni vull saber-ho, perquè se li veu a la cara, el que li has dit. Està radiant de felicitat! T'estimo gendre!!
-Ja us ho explicaré de què hem parlat, sogra! I la Maricel ja t'ha explicat perquè feia allò de tapar-se els ulls, la petita?
-Si que m'ho ha explicat, si, i jo també he rigut amb ganes!! Mira que en sou de beneits!!

Hem dinat tots junts. El porquet estava deliciós. L'Ierene li havia posat unes herbes per dintre. Havia quedat molt melós.
En haver dinat la sogra a anat a la cuina i des d'allí ha cridat:
-Ara una altre sorpresa!! I ha aparegut amb una gran safata de crema.
-Quan l'ha feta? li he preguntat.
-L'hem feta amb la Maricel i la Teresa mentre tu eres a la barbacoa amb la petita.
-Taksil!! (Traïdora), li he dit a la Teresa. Tu ho sabies i, quan hem anat a comprar el vi, no me n'has dit res!! Ja me les pagaràs ja!! Taksil més que taksil!!.
Tots reien divertits.

Havent dinat hem anat a portar la família a San José. I em quedat que ens telefonaríem per tornar-hi un dia amb la sogra i la Teresa.

Tornant cap a casa m'han ensenyat l'encreuament, que mena a les cascades de Tamaraw. Els he promès que un dia, d'aquesta Setmana Santa hi aniríem tots cinc.
El tamaraw o tamarao, de qui prenen el nom les cascades, es una subespècie del zebú, endèmic de l'illa de Mindoro. Es mes petit de lo normal. També en diuen búfal nan. El nom científic es “bubalus mindorensis”.
Tot això m'ho ha explicat la meva petita, mentre sa germana l'escoltava divertida i li deia, en broma, que em faria entrar mal de cap, de tan xerrar.
He dit que no, que m'agrada sentir-la parlar.
S'ha passat tot el camí, explicant-nos coses de l'illa i de les illes. Dels idiomes que si parlen, de que el tagal es el que estudia a totes les escoles de Filipines, juntament amb l'anglès. Que els altres idiomes s'estudien, nomes, als llocs on es parlem.
Es com una calàndria encisadora, li he dit a l'orella, a sa germana. M'ha dit que per això es fa estimar tan la nostra petita, perquè es encisadora.
Ella ha preguntat que què ens dèiem a l'orella, i sa germana li ha contestat que això era cosa de grans.
-Ja ho se!!! ha dit la menuda, us dèieu que us estimeu molt!! Ah que si!!
-Ets un sol!! li he dit
-T'estimo pare!! t'estimo Maricel!!
Estàvem arribant a casa.

La sogra i la Teresa, ens han sentit arribar i han corregut a obrir-nos la porta del pati perquè entréssim el cotxe. Ja l'he ficat entre els pals mestres del que serà el seu cobert, encara que de moment, es un cobert descapotable!!.

-Avui soparem i anirem a dormir d'hora, he dit, que ahir amb la tele se'ns va fer molt tard.
-Si! Si! A dormir!! ha dit la petita.
-Pssssss!!! “Kumakain, matulog at caya” Menja, dorm i calla, li he dit tot tapant-li la boca.
-No se pas que en farem d'aquesta petita!! ha dit la sogra rient.

Desconnectat

 

#17 07-04-2013 16:13:44

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

daniol escrigué:

Una pregunta: per què escrius això al fòrum de sexe? Vols que t'ho moguem al fòrum adequat (Miscel·lània)?

T'estaria molt agraït si ho fessis. jo es que soc nou i no sabia no posar-ho. He vist que aquest fil era per a gent adulta i m'ha semblat correcte posar-ho aquí. Però si tu creus que es millor a un altre lloc..."Miel sobre hojuelas" que diem els catalans.

Desconnectat

 

#18 07-04-2013 16:47:54

daniol
Administrador
Adicte.cat
Ubicació: Elx
Registrat: 27-01-2008
Missatges: 1345
Web

Re: Illes Filipines

Mogut a Miscel·lània. Gràcies.

Desconnectat

 

#19 07-04-2013 17:54:28

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Dilluns 1 d'abril del 2013
Aquests tres dies últims hem fet festa.
El divendres ben d'hora vam agafar el cotxe i amb el Ferry vam anar a Manila i varem fer dues nits a un hotel, molt aprop del Rizal Park.
A la tarda vam anar a visitar el Ocean Park i la petita s'ho va passar d'allò mes be, sobretot amb l'espectacle de les foques (crec que realment son lleons marins). Li vaig deixar la càmera de fotos i no va para ni un moment. Disparava a tot allò que es movia.
Al vespre varem sopor a un restaurant i anàrem a dormir d'hora, perquè el dissabte ens vam llevar a les quatre de la matinada, per anar al Pinatubo.
Amb el nostre cotxe vam anar fins a Santa Juliana. A les vuit del matí érem a casa del guia que ens havia de portar amb els 4x4 fins el peu del volcà (es un parc natural i no hi deixen entrar cotxes particulars) i desprès acompanyar-nos fin dalt. Unes tres hores de caminar,  seguint un rierol. Ara per la llera dreta, ara per l'esquerra, travessant per dintre l'aigua. Ens havíem de descalçar cada vegada i tornar-nos a calçar. Mentre ens calçàvem, la primera vegada, ens va aconseguir un altre grup i un ianqui molt presumit, en veure'm amb quatre dones, em va dir amb doble sentit: Tu ja ets molt gran! Si no pots jo et puc ajudar.
Varem riure la broma i així va acabar la cosa, de moment.
Quan feia mes de mitja hora que érem a dalt i mentre esperàvem la barqueta que ens havia de portar a l'altra banda del llac que hi ha dins del cràter, va arribar el ianqui i, bocabadat ve preguntar: Ja sou aquí? Quanta estona fa?
La Cory li va contestar tot rient: Fa mes de mitja hora. Ho veus? El meu pare es mes valent i mes ràpid que tu!!
-Però tu quants anys tens?  em va preguntar
-Setanta en faré a l'agost.
-Is not possible!!
-Es que el seu avi es va forjar aquí lluitant contra vosaltres el ianquis!, va dir la petita mentre reia.

Com que érem els primers ens van portar a nosaltres cinc a l'altre banda del llac i ens deixaren allí mentre la barca anava a buscar el següent grup de turistes.
Allí hi ha llocs on l'aigua es ben calenta. Brolla del terra a una temperatura de uns quaranta graus. I a lo millor tres metres mes enllà es ben freda. Vam aprofitar que érem nosaltres sols i ens van banyar nus, i varen estar així fins que vam veure venir la barca, al cap de una mitja hora. Ens vam vestir i estiguérem una altre mitja hora fins que va tornar amb el tercer grup. Aleshores ens va carregar a nosaltres i ens va portar de tornada.

A la motxilla portàvem fruita, galetes, xocolata i sucs. Vam convidar al nostre guia i després de menjar iniciarem el camí de baixada. Ara el varem fer en dues horetes.

El 4x4 fins Santa Juliana i allí ens esperava l'esposa del guia, que ens havia preparat un berenar-sopar.

Cap a les sis de la tarde camí de tornada a Manila. Eren quarts de deu de la nit  quan arribem al hotel, que tenia aparcament gratuït per els clients.

No teníem ganes de sopar ni son per anar a dormir. Van fer un llarg passeig per el Roxas Boulevard, seguint el mar i quan ens va semblar que ja n'hi havia prou ens varem endinsar a l'esquerra per tornar per un carrer paral.lel cap a l'hotel.
En aquestes que la Cory ens diu: Mireu que hi ha allí! El zoo! Oi que demà hi vindrem?.
-Digues que si!, m'ha dit la Maricel. Fem-la feliç!
-No pot ser!, he fet jo, es que com que era setmana santa, els animals han fet dejuni i ara tenen tanta gana que s'et menjarien!
-Que n'ets de burro! Ha fet la Maricel.
-Si però us estimo i si no se us mengen els animals us menjaré jo!! He dit arreplegant la petita i fent veure que me la volia menjar.

O sigui que ja sabíem que fer el diumenge. Vaig comentar a l'hotel si podríem deixar el cotxe fins la tarde a l'hora del ferry per tornar i em van dir que no hi havia cap problema.

Vam passar el diumenge al zoo, la petita estava que no cabia a la pell de contenta, la varem portar tot el dia entre la Maricel i jo agafada de la ma i ens feia anar d'un lloc a l'altre com ninots:
-Mireu això, mureu aquest elefant, mireu aquesta serp...estava com boja de contenta.
-Pare! Jo no havia dormit mai fora de Puerto Galera. Aquests dies han sigut els mes feliços de la meva vida.
-El mateix em passa a mi!, ha fet la Teresa.
-No canteu victòria! Els he dit, que ara en tornar us tiraré a totes dues per la borda del ferry.
-T'estimo! M'ha dit a cau d'orella la Maricel. De debò que ets com un pare per a elles.
-Es molt fàcil ser pare de unes filles tant maques i precioses. Veus? En canvi a tu no t'estimo gota!!, he agut de fugir; em volia tirar daltabaix a la gàbia dels tigres.
Sort que les petites i sa mare m'han salvat!

A les quatre he anat a buscar el cotxe i, de tornada, les he recollit a elles i cap a Batangas al ferry.

P.S. M'ho vaig pensar mes be i no les vaig tirar per la borda. Que faria jo sense els meus quatre tresors?

Desconnectat

 

#20 08-04-2013 08:19:49

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Diumenge 7 d'abril del 2013
Avui ens hem llevat tots a les 4 per veure el Barça amb el Mallorca.
Elles ja estan aprenent què es un fora de joc i un corner.
La petitona avui ha descobert el Montoya i s'ha enamorat d'ell. Diu que es molt guapo.
-Mira-te-la! Han dit les seves germanes i sa mare. No te mal gust la nena!
-Tu que opines, es guapo?, m'han preguntat
-Jo d'homes no hi entenc. Jo només se que vosaltres sou les quatre dones mes boniques del mon!!
He tret la grossa de la rifa! Se m'han tirat totes a sobre, mentre m'abraçaven i em besaven!.
Després a cada gol que feia el Barça, la Maricel em deia fluix a l'orella:
-Una vegada!
-Dues vegades...
-Si! una a l'estiu i l'altre a l'hivern, he fet jo.
-S'et gira feina, amor meu!! Tres vegades...quatre vegades...cinc vegades...
-I que n'ets de beneita! Que em vols matar?, li he dit mentre ens abraçaven rient.

Després quan ha sortit a escalfar l'Abidal, m'han preguntat perquè la gent cridava tant i tot el camp deia el seu nom. Jo que soc de llàgrima fàcil, els ho he explicat, amb el mocador als ulls.
L'Irene no s'ho podia creure.
-Fa un any que li han trasplantat el fetge i torna a jugar? Això es un miracle!
-Aquest home es un exemple de superació, perquè ja, abans li havien fet una altre operació per extirpar-li un càncer del fetge, he dit
La petita s'ha possat al meu costat i m'ha dit, mentre em passava el seu mocador pels ulls:
-No ploris pare!
-Ploro d'alegria filla!, li he dit mentre l'abraçava i li besava el front.
La Maricel a la meva dreta m'ha agafat fortament de bracet i ha estintolat la seva galta amb la meva.

En acabar el partit, ens hem dutxat i arreglat. I cap a missa falta gent.
El capellà ens ha dit que ens va trobar a faltar els dies de setmana santa.
-Vostè passa llista a missa?, li he dit tot rient.
I li hem explicat que havíem anat a Manila i al Pinatubo.
-I al parc aquàtic i al zoo!, ha dit la Cory.
-Així esborraré la falta que us vaig posar!, ha dit el rector tot rient.
Bon paio aquest home!!

Desconnectat

 

#21 09-04-2013 08:09:06

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Moltes vegades sento la meva petita que recita, de memòria, fragments de Romeo i Julieta en anglès.
Li vaig preguntar si li agradava l'obra i em va dir que molt. Que a l'escola, a classe d'anglès, era de lectura obligatòria i ella s'hi fa aficionar.
En preguntar-li si els seus amics i amigues també els agradava, em va dir que n'hi havia un munt que se'n sabien, com ella, trossos de memòria.
-I no us agradaria representar l'obra de teatre?
-Si! però nosaltres no en sabem de fer teatre.
-Mira si em portes amics teus que en vulguin fer, jo us puc ensenyar la mica que en se.
-De debò ho dius, pare?, em va dir tirant-se'm al coll.
En un parell de dies va reunir mes de trenta candidats.

Els vaig anar provant de un en un i vaig anar repartint els papers.
Reconec que amb la meva Cory no vaig ser objectiu. Li vaig donar el paper de Julieta. Després amb el temps m'he adonat que, subjectivament, es la que millor ho fa.

He implicat tota la família en els assaigs. L'Irene i la Teresa es cuiden de fer-los memoritzar el text. La Maricel i jo ens dediquem a la dicció.
Els ensenyem a dir el text tal com parlem, no a recitar-lo com els papagais. Costa però ens n'anem sortint!

L'altre dia mentre assajàvem una escena de la lluita em varen dir:
-Però.. si no tenim espases!
-Vosaltres quan jugueu a espases, a pistolers, o cuidar nadons,  teniu espases, pistoles i nadons?  Oi que no?  Però vosaltres ho veieu, encara que no ho tingueu! Dons si vosaltres ho veieu el públic també ho veurà!, vaig dir mentre li agafava el puny a un d'ells i li posava davant els ulls.
-Mira-te-la l'espasa!! La veus??
-Si!, em va dir
-Be això es que vull. El teatre es ficció, es un joc, i si vosaltres jugueu be, el públic entrarà en el joc i veurà tot allò que vulgueu que vegi!
Mireu l'escenari serà vuit del tot, no hi haurà res. Ni taules ni cadires ni decorats, ni finestra per on surti la Julieta, ni paret per on s'enfili en Romeo.
De vosaltres dependrà que la gent s'ho imagini tot.
Si tu, Romeo, quan mires la Julieta al balco, ho fas mirat enlaire, encara que ella estigui a la teva mateixa alçada, la veuran al balcó. Si quan puges per la paret aferrat a una liana, ho fas com si et costés, el públic s'ho creurà.
Vine! Te agafa la liana i puja!
Ell va fer veure que pujava ajudant-se amb els peus contra una imaginària paret.
-Compte!! Que caus!!, li vaig dir.
Va fer com si se li llisqués un peu i va mirar cap a terra fingint un esglai.
-Molt be! Això es que vull! Mira i si al mateix temps haguessis alçat, ben enlaire,  els punys que subjecten la liana, hauria fet la sensació que tot el teu cos queia.
Ho va copsar de seguida!
-Això es molt divertit!, va dir mentre ho provava altre cop.
-Veieu? La gent veurà tot el que vulgueu fer-los creure, vaig dir.

La sogra s'ho mirava, tot fent que si amb el cap, i quan varen marxar els nanos em va dir:
-I tu ets aquell que deies que no tenies paciència per aguantar la mainada?
Mare de Deu santíssima quin home! No se pas que en farem de tu!
-Sogra no sigui dolenta!, li vaig dir mentre l'abraçava.
-Ei! Ei! Que jo el vaig veure primer!, va dir la Maricel a sa mare, tot rient.
Les petites també van riure amb ganes.

Desconnectat

 

#22 09-04-2013 14:00:18

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Dimarts 9 d'abril de 2013
Ja tinc completament acabats el porxo per el cotxe, la corts dels pocs i el galliner.
Tenim dos porcs i una pila de gallines. Aquesta tarde mentre els donàvem menjar i collíem els ous amb la Teresa, m'ha dit com qui no vol la cosa:
-Pare, tu no te'n aniràs mai! Oi que no?.
-On vols que vagi! Si enlloc del mon estaré tant be com amb vosaltres. Jo m'estaré per sempre aquí amb aquestes quatre dones tant dolentes i tant lletges i si em voleu fer fora haureu d'agafar un canó d'artilleria.
-Ja te raó la Maricel quan et diu “bobo” ja. Ets un “bobo” meravellós, pare.
Es que a vegades penso que no es possible ser tant feliç, i que tot es un somni. La mare ens estima amb bogeria, però jo no sabia el què era l'amor d'un pare i tu ens l'has donat a cabassos.
-Ets afalagadora com ta mare! Ets la filla, gran, que tothom voldria tenir Teresa. Però el cert es que sou vosaltres les que m'heu donat amor a carretades.
He vist sa mare a la finestra, escoltant-nos i procurant que la Teresa no la veies m'ha fet senyal de que l'abracés.
He agafat la Teresa i li he fet una llarga abraçada. Sa mare, cofoia, a corregut a buscar les altres, perquè ho veiessin.
Quan la Teresa s'ha adonat que les altres ens miraven, els ha dit amb llàgrimes als ulls:
-A vosaltres també us estimo molt!
Quina família, mare de Deu!

Abans de sopar li he dit a la sogra, que vingués un moment i a l'habitació i li he ensenyat a l'ordinador, per internet, l'extracte del compte corrent del banc. Miri això es el que tenim al banc.
-Tot això hem guanyat en un mes i mig? Però encara hem de pagar l'excursió i l'hotel de l'altre dia no?
-No! Tot això ja es carregat en compte. Miri això es el càrrec de l'hotel i això el de l'excursió. Ahir vaig pagar les cosidores. A les venedores, en el moment que em porten els diners del que han venut, ja els dono la seva part. On comprem la tela també es tot pagat, els pago al comptat i així ens fan un bon descompte. Només devem la part d'ahir i d'avui de les cosidores. Tot el demés es nostre!
-Ets un geni gendre!
-I això no es tot. Les cosidores cobren cada setmana i vosaltres quatre no cobreu, per tant he obert un compte corrent a cada una de vosaltres i allí hi he ingressat cada setmana la vostra part. Miri! Veu? Aquest es el seu compte corrent i aquest es el de la Maricel... i el de la Teresa... i el de la petitona. Totes quatre teniu la mateixa quantitat. Un ingrés cada setmana. Tot el que hem gastat per la casa ha sortit de compte del negoci. Ah! I encara mes! el lloguer, del mes, de la casa ja es pagat i vàrem pagar tres mesos de dipòsit.
-Però com es possible? Com ho has fet per guanyar tants diners.
-Jo no he fet res! Que totes les camises les heu cosit vosaltres.
-Ets un geni i tot ho fas be! I ja em pots matar que no pararé de dir-t'ho.
-Jo també t'estimo molt sogra!
Hem sortit de bracet al menjador i els ha dit a les seves filles:
-Maricel, aquest home teu i pare de les altres dues, es un geni dels negocis i TOT HO FA BEEEEEE!
L'he feta callar amb un petó.

Desconnectat

 

#23 11-04-2013 12:17:04

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Dijous 11 d'abril de 2013
Avui a quarts de tres de la matinada, m'ha despertat la Maricel, saltant i ballant dreta i nua, sobre del llit. Estava radiant! Els ulls li espurnejaven de  felicitat!
-Que fas, que et passa amor meu?, li he dit.
-Despertat que hem de veure al Barça!... No em notes res?
-Que he de notar? Que potser portes un pijama nou?
-”Bobo!”! Mira que n'ets de beneit!, de debò que no em notes res estrany?
-Vine aquí i abrace-m!, li he dit
S'ha estirat al meu costat, ens hem abraçat i li he dit
-A veure si ho endevino? Ahir t'havia de venir la regla... vaig be?
-Calent, calent!
-I creus que pots estar...?
-Et cremes!
-Be... no et precipitis. Potser només es un retard. A lo millor...
-No! No! N'estic segura! Jo mai no m'he retardat ni un sol dia. I a mes a mes sempre un parell de dies abans tinc símptomes, petits dolors a la panxa i als pits... i aquests dies no he sentit res. Estic fresca com una rosa!
-Estàs mes maca que la rosa mes bonica que jo hagi vist mai! Peró de moment no li diguis res a la teva mare. No sigui que es faci falses esperances.
-Però ella s'ho imaginara de seguida si no...
-Psssssss!, li he tapat la boca amb un bes i no l'he deixada acabar. Demana-li que, quan vagi al super, et compri compreses o tampons. No li diràs cap mentida però tampoc la veritat.
-T'estimo, pare del meu catalanet!, ha dit mentre s'arrapava a mi con una llagasta.
-O de la nostre petita “pinay”, he fet jo.
M'ha entrat la ploranera de la felicitat. Hem estat una bona estona abraçats i petonejant-nos fins que hem sentit fressa al menjador.
-La teva mare i les teves germanes ja estan a punt per veure el futbol!

Ens hem vestit i hem sortit per veure el Barça.
-Quines galtes mes boniques que tens Maricel!, ha fet la sogra. Es veu que aquest home et fa feliç!
-Sogra, no comencem!, li he dit.
-Mira que n'ets de beneita mare!, ha dit la Maricel.
I, com qui no vol la cosa, ha afegit:
-Mare, aquesta tarda quan vagis al super em pots comprar tampons, si us plau?
-De compreses ja en tens?, ha fet la sogra.
-Si. Nomes necessito tampons, ha dit mentre em feia l'ullet dissimuladament.
La petita s'ha assegut a la meva esquerra, m'ha besat i m'ha dit
-Oi que guanyarem, pare?
-Jo ja fa dies que he guanyat, filla meva! Mira quina família que he guanyat!
La Maricel, com sempre, s'ha posat a la meva dreta, els he passat un braç per l'espatlla a cada una i les he estret amb força contra meu. La sogra i la Teresa, cada una a una butaca.
Es pot ser mes feliç? El que menys m'importa, ara, es el resultat del partit!

Ha començat el partit. No m'ha agradat gens! Sort que el resultat ha acompanyat.
Quan ens han fet el gol els francesos, la petita ha dit:
-Fora de joc!
-No el que estava fora de joc, no ha tocat la pilota i el gol es vàlid, li he dit.
-Ni s'hi val!
Després quan el Pedro ha fet el gol, ha salta del sofà i s'ha posat a ballar i cridar.
-Perquè s'ha xumat el dit quan ha fet el gol?, ha preguntat la Cory.
Li he dit que jo sabia que la seva dona estava embarassada i que segurament ja deuen tenir la criatura i d'aquesta manera li ha dedicat al gol.
La Maricel s'ha agafat mes fort a mi i m'ha fet l'ullet. Si li escapava el riure. Li he agut de tapar la boca amb un petó.
-Mireu com donen menjar als ocellets, aquest dos!, ha dit la petita.
-No se pas que en farem de tu!, ha fet sa mare.

En acabar el partit els he dit que ens classificàvem perquè, en cas d'empat, els gols a fora de casa valem per dos.

Hem tornat una estona al llit a esperar que fossin les sis per llevar-nos.
-Si els gols fora de casa valen per dos...em deus... dues vegades, de la setmana passada!, m'ha dit a cou d'orella.
-Mira que n'ets de dolenta!. Si no fossis tant maca, no se que et faria.
-Abraça'm i prou!
No hem pogut ni hem volgut dormir. Volíem estar desperts per assaborir tota la felicitat del moment. Hem estat abraçats parlant de la nostra criatura, fins que sa mare ens ha tocat a la porta.

Després, quan les he deixades al taller, he tornat a casa a fer la rutina de cada dia i abans d'anar a buscar-les a l'hora de dinar, he passat per una farmàcia, on no ens coneixen, i he comprat un “Predictor”.
Després de dinar li he dit a la Maricel que, com que ens havíem llevat d'hora pel futbol, volia fer la migdiada.
Ens hem dutxat i he tret el test d'embaràs i li he dit:
-Ara que tens el “puki” ben net, seu a la tassa del vàter i orina aquí.
-No em cal! Jo n'estic ben segura de que estic prenyada! Però ho faré perquè tu també ho vegis! Com funciona?
-Mira. Tu pixes aquí durant uns cinc segons i després fiquem el stick a la caputxa, durant cinc minuts. Passats els cinc minuts, si surt una línia púrpura, aquí a la finestreta mes gran on hi ha la “T” es que estem prenyats i si només surt una línia a la finestreta petita on hi ha la “C” vol dir que no estem prenyats.
-Mira que n'ets de burro! La que està prenyada soc jo! Fes-me una abraçada, abans, amor meu!

Ha orinat sobre l'absorbent durant uns cinc segons i l'hem ficat dins la caputxa.
Encara no havia passat un minut ja el volia obrir.
-Espera't! No siguis impacient! Vine que farem una cosa perquè el temps s'ens faci mes curt.
L'he abraçada i ens hem besat. Estirats al llit així, lligats pels nostres braços i pel nostre amor, hem esperat els cinc minuts.

-Tu no et moguis del llit, jo ho miro i et dic el resultat!
He agafat el predictor l'he obert i he vist una línia púrpura, com una casa de pagès, a la finestreta de la “T”.
-No estàs prenyada!, li he dit.
-No m'ho crec! A veure?, ha dit saltant del llit arrabassat-me el test de les mans.
-Burro mes que burro!! Bobo!, ha fet quan ha vist que era positiu.
S'ha abraçat a mi i m'ha dit a cau d'orella:
-Ara farem l'amor tots tres. Tu, la nostra criatura i jo. Vine!
M'ha agafat de la ma i m'ha tornat a dur al llit...

Mes dolça que mai!, mes salvatge que mai!, mes tendra que mai!, mes desbocada que mai!, i mes amorosa que mai!.
Mel i mató!

Ara dorm com una criatura, recargolada sobre el seu ventre i amb les mans a la panxolina, guardant el nostre tresor.

Sento fressa al menjador. Han arribat els nanos del teatre per assagar. Em sap greu despertar-la!.
Ho faré a petons...

Desconnectat

 

#24 12-04-2013 14:24:36

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Divendres 12 d'abril del 2013
La nostra cançó.

En un viatge a Cuba, a la plaça de la catedral de l'Habana, vaig comprar un disc a uns d'aquells grups de carrer. Un grup que es deia: Septeto Caribe Son. El disc era “Dulce Habanera”.
El tinc gravat a l'ordinador. Hi ha una cançó, que ha esdevingut la NOSTRA CANÇÓ.

“Que manera de quererte” del porto-riqueny  Gilberto Santa Rosa.

http://www.youtube.com/watch?feature=pl … ZCSYdK0kvg


Que manera de quererte, que manera
Que manera de quererte, que manera

Donde podré evocarte si no en tu risa; tu risa de jardín y primavera
Donde podré evocarte si no en tu risa; tu risa de jardín y primavera
Autentica locura que acaricia mi voluntad que acaba por tenerla.

Que manera de quererte, que manera
Que manera de quererte, que manera

Donde podré soñarte si no en tus ojos; tus ojos de puñal y sementera
Donde podré soñarte si no en tus ojos; tus ojos de puñal y sementera
Estrellas que se escapan de tu rostro con tu mirada tierna y placentera.

Que manera de quererte, que manera
Que manera de quererte, que manera

Donde podre beberte si no en tu boca; tu boca gota de sangre en un lirio
Donde podre beberte si no en tu boca; tu boca gota de sangre en un lirio
Si estas lejos de mi es un martirio cuando algún beso tímido se antoja.

Que manera de quererte, que manera
Que manera de quererte, que manera

Donde podre vivir si no en tu cuerpo; tu cuerpo febril delirio
Donde podre vivir si no en tu cuerpo; tu cuerpo febril delirio
Oleaje incontenible del deseo que libera mi cuerpo del hechizo.

Que manera de quererte, que manera
Que manera de quererte, que manera
Que manera de quererte, que manera

Ay! esa manera que tu despiertas en mi
Que manera de quererte, que manera
Sigo queriéndote de esa manera te juro que soy feliz
Que manera de quererte, que manera
Yo te quiero de esa forma de otra no se querer
Que manera de quererte, que manera
Y es para ti mi querer.

Que manera de quererte, que manera
Ay! sera tu risa la que me hechiza y la que se queda con mi vida entera.
Que manera de quererte, que manera

De otra manera no se quererte.
Es que no hay quien te quiera como yo
Que no a nacido todavía y si nació no conozco que te de la vida entera
Es que no hay quien te quiera como yo
Esa autentica locura la que se lleva mi amor
Es que no hay quien te quiera como yo
Así como quiero yo, así no quiere cualquiera
Es que no hay quien te quiera como yo.


La Maricel te la pell molt blanca. La seva cara  només es tenyida per dues roses a les galtes i el roig de sang dels llavis. 

“Tu boca gota de sangre en un lirio”, li dic, sovint, quan la beso.

I es que sembla que la cançó estigui feta expressament per a ella.

Sovint posem la cançó, al reproductor. La petita ja se la sap de memòria. I moltes vegades quan em veu que beso a sa germana, canta: “Donde podre beberte si no en tu boca; tu boca gota de sangre en un lirio”

Aleshores agafo la meva petita i ballant amb ella li canto: “Donde podré evocarte si no en tu risa; tu risa de jardín y primavera”

Ella riu con un jardí en una matinada de primavera!
I els ulls li espurnegen estels que s'escapen de la seva carona.

Després agafo la Maricel o Teresa o l'Ierene i ballo amb elles.
Acabem sempre, fent una sardana tots junts, a ritme de salsa!

P.S.
A la versió que jo tinc, el versos originals:
Donde podre vivir si no en tu cuerpo; tu cuerpo febril delirio
Donde podre vivir si no en tu cuerpo; tu cuerpo febril delirio
Els cubans els han canviat per:
Donde podre vivir si no en tu sexo; tu sexo febril delirio
Donde podre vivir si no en tu sexo; tu sexo febril delirio

Última edició per Moliner (12-04-2013 14:32:05)

Desconnectat

 

#25 13-04-2013 07:47:21

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Vull agrair, sincerament, les mostres d'efecte que em donen molts amics d'un altre fòrum. No poso cap nom per no oblidar ningú. Ells ja saben qui son!
Un amic diu que s'han de tenir un parell... per fer el que jo he fet.
Be! Jo soc del Vallès i ja se sap que:
Al Vallès, qui no en te dos en te tres!

Conyes a banda, us diré que no m'ha costat gens.
El dia que vaig decidir venir aquí, amb ella, si que reconec que me la vaig jugar, però quan vaig conèixer tota la família, els dubtes que podia tenir es van esvair com una nuvolada en un dia de tramuntana.
Gracies, de tot cor a tots!. Sou bona gent!

13 d'abril del 2013
Ahir a la nit varem anar a fer una passejada, per la platja amb la Maricel i la petita.
La meva dona està cada dia mes dolça amb mi, m'omple d'atencions i paraules dolces, s'arrapa a mi com una serp. Des que saben lo de l'embaràs que està mes amorosa.
Fins i tot la petita se n'ha adonat. Mentre tornàvem cap a casa, ens va dir:
-Que us passa a vosaltres dos? Que esteu mes encaramel.lats que mai! Estic contenta veure-us així, pare.
La Maricel no se'n va poder estar i la va abraçar ben fort.
-Veus?, va dir la petita. Si m'abraceu mes fort que mai i m'estimeu mes que mai! Oi que si Maricel?.
-Aquesta petitona s'olora alguna cosa!, en va dir a cau d'orella la Maricel.
-Que li has dit? Ja ho se! Que l'estimes molt! Oi que si pare que t'ha dit que t'estima molt?
-No! M'ha dit que t'estima molt a tu!!, vaig fer jo, abraçant-la, mentre ens la menjàvem a petons, la Maricel per un cap i jo per l'altre.

Vaig veure llum al taller.
-Encara estan cosint?, vaig preguntar a la Maricel.
-Haurien d'haver plegat a les onze!, hem digué.
Varem entrar i vam trobar totes les noies cosint.
-Que no plegueu?, va preguntar la Maricel a la seva tieta Vanessa.
-Es que hi ha una noia que està malalta. I nosaltres ens quedem una hora mes i així cosim les mateixes camises. D'aquesta manera la noia malalta no perd res.
La Maricel i la Cory, es van posar a ajudar-les, fins que van acabar les camises previstes. Jo les vaig ajudar, en lo que vaig poder, plegant les camises ja cosides.

Collons! I que en son de bona gent, aquestes dones!

Vam tancar el taller i vam anar cap a casa a buscar el cotxe per portar la tieta a casa seva.
-No cal!, si es aquí mateix!, deia ella.
-Si que cal vaig fer jo.
-Si el pare diu que cal, es que cal, tieta Vanessa, va fer la nostra petita.
-Ai! Aquesta petita. Tan de bo els meus fills surtin com tu!, digué la Vanessa.
Va sortir la sogra i es van abraçar amb la seva germana.
-Sogra, ara es tard i a casa seva deuen esperar la tieta, però... què li sembla si el diumenge els convida a dinar.
-Que et sembla Vanessa?, va fer la sogra.
-Ho diré al José, es farà molt content.

La tia Vanessa es casada amb l'oncle José i tenen dos petits dimonis, la Nora de tres anys i el Joel de cinc.

Anàrem a portar-la a casa seva i tornant la Maricel diu:
-Mira que n'ets de bona persona!. Penses en tot i estàs en tot. Veus com te raó la mare quan diu allò de que tot ho fas be?
-Tu també?
La petita, riu que riu!!

Arribant a casa la sogra ja ens esperava:
-Ets un sol! Veus com...
-No m'ho digui que ja m'ho acaba de dir la seva filla!!, vaig dir tancant-li la boca amb un petó.

Al principi em costava adaptar-me al costum de la meva família i de moltes famílies de aquí, de besar-se als llavis. Ara m'hi he anat acostumant i tan amb la sogra com amb les nenes ens besem, sempre, llavis contra llavis.

Desconnectat

 

Peu del fòrum

© flog.cat, 2009
Powered and © by PunBB