Res de províncies

Catalunya posa fi a les quatre províncies; el Parlament ha aprovat amb els vots del PSC, ERC i ICV-EUiA la nova estructura territorial de Catalunya. Administrativament quedarà dividida en set vegueries que inclouran les comarques històriques del territori que engloben: * Barcelona: Alt Penedès, Garraf, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Barcelonés, Vallès Oriental, Maresme * Girona: Ripollés, La Garrotxa, Pla de l'Estany, Gironès, La Selva, Baix Empordà, Alt Empordà * Camp de Tarragona: Priorat, Baix Camp, Tarragonés, Alt Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà * Terres de l'Ebre: Montià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d'Ebre * Ponent: Segrià, Noguera, Pla d'Urgell, Garrigues, Urgell, Segarra * Catalunya Central: Solsonès, Berguedà, Anoia, Bages, Osona * Alt Pirineu i Aran: Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Vall d'Aran, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya Les capitals de cada vegueria seran: * Barcelona: Barcelona * Girona: Girona * Camp de Tarragona: Reus i Tarragona * Terres de l'Ebre: Tortosa i Amposta * Ponent: Lleida * Catalunya Central: Igualada, Manresa, Vic * Alt Pirineu i Aran: Tremp, La Seu d'Urgell, Puigcerdà El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha afirmat que l'aprovació de la llei és una "fita històrica" per l'autogovern de Catalunya, i tot i que ha considerat necessària la cooperació amb l'Estat per a aplicar-la, ha manifestat que representa "un acte de sobirania i la confrontació del model territorial del catalanisme polític amb el model centralitzador de les províncies". El primer objectiu que es fixa la seva conselleria és reprendre les negociacions amb el vicepresident tercer del Govern, Manuel Chaves, per demanar les modificacions legislatives necessàries. "És necessària la col·laboració amb l'Estat i esperem ser corresposts", ha sentenciat. Tot i que el Consell de Garanties Estatutàries dictaminar que una disposició era inconstitucional, i el Tribunal Constitucional (TC) va interpretar les disposicions de l'Estatut sobre vegueries qüestionant la llei, Ausàs ha assegurat que el text ha estat esmenat perquè tingui un "encaix jurídic" amb l'Estatut i les normatives estatals.