Daniel OG
#0
http://www.picoodle.com/view.php?img=/9/9/4/f_HarryPetasm_57c93ff.jpg&srv=img35
Era estiu, feia una calor que es cagava la gossa sota l'habitació de l'escala.
Allí vivia Harry Petas, un xiquet estrany, solitari, amb una cicatriu en el front. Vivia a casa dels seus oncles, Vernon i Peülla. Per alguna estranya circumstància, odiaven a Harry.
Aquell matí Vernon va cridar insistentment a la porta d'Harry.
- Cooooooooo, que ens anem A Zaragozá!
- Puc anar amb vosaltres, oncle Vernon?
- No, que fas pudor.
I era cert. En aquell antro de 2x2 olorava a tigre que era un gust.
Mentre Vernon, Peülla i el seu cosí veien Van Helsing en el centre Augusta, Harry Petas s'avorria en el seu garito. De vegades jugava que era un gran mag i obria el pany, però mai ho aconseguia. Així que freqüentment es vestia de dona.
De sobte, una carta va passar per sota de l'escletxa de la seua porta.
- Cony! del BBV - va exclamar Harry -.
Va passar un menut palet per sota de la porta, va agarrar la carta i va tornar a traure-la.
- Ostiaputa que és la meva - es va escoltar murmurar -.
Altra carta va passar per sota de la porta, aquesta amb una estranya capçalera en roig carmesí.
Harry Petas va agafar el sobre. "Pa Harry Petas" posava en el remitent.
- Sóc jo - va dir -.
I la va obrir.
- Invitació personal pal Harry Petas en Joguarns, pal curs, que comença en si en 2004/2005 - va llegir -. Fotre, pa mi.
La porta súbitament es va obrir. Algú darrere li havia pegat una puntada. La fusta va retrocedir i va impactar en la cara d'Harry, que va tirar a sagnar.
- Buah, - li va dir una enorme figura que apuntava - ho sent xaval, però és que mesabía agotao la paciència. Anem o que?
- Què has dit? On? Quan?
- A Joguarns.
- I el meu oncle?
- El teu oncle és un fill de puta. Anem a Joguarns que està que et cagues.
Abans de partir va aparèixer el seu oncle, amb almenys setze bosses del Carrefour en els seus braços.
- Hagrid! - va exclamar -.
- Tronc! - va dir aquest -. Em duc al Petas.
- No, - es va interposar - al petas no t'ho duus, ho tenim tancat perquè ho duu en la sang, si ho deixem anar, es fotrà petas igual que ho feia el seu pare.
Hagrid es va penjar de les bosses del carrefour i va tirar el pes damunt.
- Ah, cabró!
- Que el Harry se'n ve, me cague en la mar!!
Així van eixir els dos, cap a l'aventura.
- Ara on anem, Hagrid?
- De compres, al carreró Delcopón.
- No podem anar A Zara?
- No
- Val
Hagrid, fins als ous del Petas, esperava fora de la tenda. Minuts després, Harry va aparèixer.
- Què passa?, que t'anaves a quedar a dormir o què?
- Mira Hagrid, m'he comprat una vareta màgica, un mussol que es caga a ma falda i una bossa... a joc amb mussol!
- Però tu uses bossa?
- Ai fill... jo que sé...
- ...maleïtfildellop - va murmurar -. Hala, mira, pren, ací tens el teu bitllet, és en l'estació del portell, en l'andana 3 i dos quarts quan ics tendeix a zero.
- Pfff, no sé quin és eixe.
- El teu... és que mira que ets ximple, xaval!!. Camina, puja en la ruca aquesta que vola que et duc jo. Però primer he de passar pel BBV a fer unes gestions.
Hagrid li va donar gas al seu bultaco alada i ambdós van desaparèixer del lloc. Poc més tard, arribaven al banc. Van parlar amb un tipus estrany...
- És un gnom? - va preguntar Harry -.
- No cony, és el Nicasio; és així.
- Ahm.
Els va conduir per sinuosos passadissos, per cavernes on tot just havia il•luminació...
- Saps que passa? - va dir - que com el Florentino s'ha gastat tota la pasta en el Beckham els obrers han fet vaga i no vénen.
- Filldeputa.....
- Doncs si. La seua caixa és aquesta.
- La 506?
- No, eixa és del senyor Coronat. La seva és la 507. Prenga la clau.
Hagrid va obrir la caixa, va aspirar profundament i va exclamar...
- Ahhhhhmmm, que gust!.
- Què hi ha ací Hagrid? - va preguntar Harry -.
Hagrid va tancar la caixa de cop.
- Camina, calla i tira a la moto que encara et done dues òsties.
- Però...
- Ni peros ni peres i no digues gens al Dambeldor que fa pesta.
- Que fa pesta?
- Si. Hala, camina.
Per fi van arribar A Joguarns.
- Deixa’m una mica de Ron, Wisly.
Wisly s'estava trincat ampolla i mitja de Rhumba, quan va conèixer a Harry.
- Em dic Harry Petas.
- Harry Petas? el de la cicatriu?
- Si
- A veure-la
- Chst, calla xiquet no atabales al harry - va dir una xiqueta -.
Harry es va apartar els pelambreres greixudes que cobrien part del seu front i va mostrar la seua cicatriu.
- Ahhhhhh, mola! collonut que té forma de canó! em dic Wisly, i aquesta és Amparo.
- eeh me quiere dehá que parle?, cusha, i verdá que sa sicatrí te l'hiso er vordemor?
- Sí... , si.
- Q'ijo puta y tu qelisiste?
- Gens, jo tenia dos anys.
- Amo que et cagahte la patabaho, no?
- Jo no m'acorde, era molt menut.
- U pake viene ar Joguarns? quieremporrarte o aprendé a liá shinas?
Algú va interrompre tan profunda conversa...
- Xiquets! al saló d'actes, el barret triarà en quina casa us poseu.
Harry, Amparo i Wisly van anar cap enllà.
- Hola, - li va dir un xiquet ros amb cara de mal dormir - em dic Draco Malfo, de segon Llat.
- Hola, Malfo Llat, jo sóc Harry Petas.
- Ja ho sé, te l'he vist.
- Cony! - va dir Harry mirant-se la bragueta -.
- La pitxa no imbècil, la cicatriu.
- Ah, mola eh?
I he ací que el barret va començar a parlar.
Tots van pensar que anaven fins als ulls d'alguna substància psicótropica ja que els parlava un capell ragut i passat de moda segons Harry, i se'ls havia presentat un fantasma menge "Jake Quasi-fumat".
- Sí, sí, - va dir el capell -. Ara procedirem a la selecció de les cases... com sabeu en Joguarns tenim la casa de Speedtherin, Tripindorf, Farlopenpuff i Petaclaw... i que tots que es fan malbé, com el Malfo Llat acaben en Speedtherín. Aixís que procedim...
Com és de tots conegut, Harry va entrar en Trippindorf i Malfo en Speedtherín; en Trippindorf estaven els majors flipats. Quan el barret es va posar damunt d'Harry, el xiquet mogué el cap, violentament, d'un costat a un altre, mentre repetia…
- Speedtherin no, Speedtherin no…
El barret que notava una curiosa picor en els baixos mentre Harry menejava frenèticament el cap va dir:
- Així que Speedtherin no, eh? Pos ea, et fots i vas A Speedtherin.
- Si? Pos ara em pique i no respir – va dir l'Harry -.
- ‘Sta bé, jodíon, vés-te’n i que et pegue el vent en el rabo... total..., jo sóc un barret del Corte Inglés...
Així doncs, Harry va acabar en Trippindorf, davant l'algaravia dels seus nous companys, Amparo Granger, i Wisly que ja s'havia guanyat el sobrenom de 'Ron' i que s'acabava de trincar tres ampolles i mitja de Bardinet, i els seus germans, Orujo i Jotabé. Orujo era l'encarregat de guiar a les habitacions als nous.
Van pujar les escales precipitadament.
- Hala tius, que no arribe al meu entrenament de Kuidich.
Tots els xiquets van pujar follats per les escales… de sobte, un d’ells va caure i es va obrir el cap.
- Ostiaputa que s'ha desconyat el Longbottom! – va exclamar Ron borratxo com una cuba -.
Orujo va treure el cap per la barana; la seua germana Jotabé estava baix, veient al xiquet…
- Com està? – li va dir Orujo -.
- Pa mi que s'ha desnucat – va dir el seu germà -.
- Com es va a haver desnucat, ximplet, que ets més ximple que el mecanismeunxupaxúps… - va dir Hagrid que passava per allí -… s’ha quedat ximple de l’ òstia, però viurà…
Hagrid rebuscà entre les seues vestidures, i Harry va poder veure com el gegantó obria a poc a poc la caixa 507 i deixava que la seua intensa aroma es lliscara per les fosses nasals de l'infortunat Longbottom.; al poc, aquest va obrir els ulls.
- Què ha passat? – va dir -.
- Que l'imbècil del meu germà no et va dir que les escaleres es movien i et vas pegar una pinya ben grossa.
Harry va veure com Hagrid es guardava la caixa en el seu abric de nou.
- Ho heu vist? – va dir a Ron i Amparo -.
- Que vaig a veure si vaig més cec que pa què
- I tu Amparo?
- Hín. Sa guardao argo en la ropa.
- Amaga alguna cosa....
- Arooooo, la caha.
Orujo va passar per davant de la sala de trofeus de Trippindorf. Ron no podia més. Es va recolzar en una vitrina i va potar en el cristall.
- PUARRRRRGHHHHHH.
- Ja vé killo, ha eshao toa la papah!
- Trai – va dir Ron llevant-li la túnica a Amparo -.
Va refregar amb força la capa contra la vitrina.
- Però que hase mamona? – va dir Amparo -.
- Que com em veja el meu germà me la càrregue!!.
Mentre netejava les restes de la truita que la seua mare li havia amagat en la motxilla en l'andana del Portell i que va descobrir a mig camí de Joguarns, va poder entreveure un nom darrere la vitrina...
- Mira, mira Harry, mira!! – va exclamar -.
- Ara què vols pesat?
- El teu pare era un liador!
- El meu pare?
- Sí, Onofre Petas. Liador de la temporada 1974/1975
. - No fotis! I jo pensant que havia treballat tota la seua vida en la BP! Tornava a casa apestant a benzina; després es canviava. Jo l’espiava, i veia com es vestia de dona… després jo em vaig fixar i… bah, oblideu-lo. És una història antiga.
Així que el seu pare havia estat algú en aquesta escola; ell tractaria de no defraudar-lo.
Molt prompte, va començar la seua primera classe.
- Hola, sóc la senyora Van Basten, i avui aprendrem un muntó de coses.
- Veeu totes les graneres que teniu en el sòl?
- Si
- Si
- Hí
- Si
I molts més sís.
- Doncs és una per a cadascun…
Els xiquets la van mirar meravellats…
- És una Consumer 2000! – exclamaven -.
- Bé, tu Ron com eres el més andrajós, pren, una Hisendat 1957. Hala maco.
Les graneres estaven al terra.
- Ara, esteneu la mà i digueu… Amunt! Amunt!
- Amunt
- Amunt
- S'alcen?
- No
- El mateix deia el meu ex marit… ala, doncs agafar-la amb la mà.
- I ara?
- A escombrar el pati.
Els xiquets escombraven amb afany; Harry va trobar en el pati una costella que algun llest havia llençat per la finestra. Sense que ningú s'adonara, va agafar una espurna d'herba, i la va introduir en un canó que havia format amb la costella i la va embullar.
Per la finestra, el Dambeldor es coscà de l'assumpte i ho va ficar en l'equip de Kuidich.
L'assumpte era senzill; uns oncles fent el cavallet amb els seus Eroskis 2000 agafaven una pilota i l'havien d'encistellar en una canastra, mentre uns altres l'hi impedien folrant-los a mamporrades. Després estava el liador. Soltaven una pilota daurada amb ales, que anava volant; l'objectiu del liador era enxampar-la al vol i embullar-se la bola.
Als dos minuts Harry la tenia embullada, i a Ron amb cara de desesperat demanant-li una calada.
- Dameeeee joputaaaaa
- Que no tio que no
- Ha sío heniá amo, er nota que xiula, er Harry que va a pol la esnich, li ix un, li ix altre… ío si i que paresía er fennando torre… cohe lasnich i es jaser peta. Heniá, amo, a ver que ponen maniana en er marca. Yo creo que un dó lo meno.
Va acabar el partit i cap d'ells va anar a dutxar-se.
- Harry, t’han disho arguna vé que apestah?
Els tres es van colar d'habitació per l'efecte canviant de les escales i van entrar en l'ala est. Allí, havia un gran portó de fusta.
- Anem a vore si hi ha ron ahi a dins xics– va dir Ron -.
I va obrir la porta. En açò va aparèixer un gos enorme amb tres caps, bordant com un possès. Ron li va donar una motxada en tot el musell.
- Calla ja, questic resacat.
- Ofú menúo jartón de friskis es tié que comé el perro! – va dir la xiqueta -.
Davant la impossibilitat de passar per ací, van tornar sobre els seus passos. Van Veure passar una ombra corrent davant seu, i Harry i Amparo la van seguir. Ron s'havia quedat sobat en una escala, a prop del gos.
- No mamà, no mamà, et jure que la revista és de cotxes – deia -.
- Corre Amparo, corre – deia Harry -.
- Ohú xiquet, que viaeshá la pota jo tambié.. que una amb onse any té ja el seu edá…
- És Hagrid!, duu una mica sota el seu abric
- I el budell, que està un tant gros
- Que no xoxona, que no és el budell.
El passadís estava fosc, al fons hi havia una tènue llum.
- Harry qu’amí em dóna canguelo la oscuritat. Que de nit sempre deixo la porta del bany perquè em cague pel cul.
- Calla i segueix.
Allí, van veure com Hagrid treia un au del seu abric; tot just es veia, a contrallum pel foc de la xemeneia.
- És un fènix! – va exclamar Harry -. És un au mitològica, diuen que les seues llàgrimes poden guarir ferides, diuen que poden ressorgir de les cendres…
De sobte, Hagrid va agafar un paraigua que tenia al costat, i l'hi va ficar pel cul al Fènix.
- Wuaaaaaaaaaaaa – va cridar el pollastre -.
Després ho va acostar a la xemeneia i s'el sopà.
Allò va suscitar una gran controvèrsia en Joguarns i es va pensar de suspendre totes les classes. Però Harry es va xivar.
- Ha estat el nota eixe, el barbes de la bultaco que sodomitzà el pollastre i se’l va sopar.
- No fotis! – va dir el Dambeldor -.
- Doncs si, què passa? – va dir aquest -.
- A la presó de Ascabáns. Prendre per cul el teu i les teues barbes. Que el pelen i se l’emporten. Què no se m'ha zampat el pollastre el merdes este?…
- No era un pollastre! – va cridar Hagrid -…. És injust, no era un pollastreeee
I l'hi van dur. Dambeldor va anar a l'habitació de Hagrid, al costat d'Harry i Amparo.
- Va ser ací? – va dir assenyalant la xemeneia -.
- Sí – va dir Harry -.
- Quean senizas… quisás resurha d'ella… - va dir Amparo -.
Dambeldor va mirar tendrament a la xiqueta. Va cercar entre la seua túnica i amb el seu puny tancat, li va demanar que estenguera la seua mà. Ella li va mirar somrient i va obrir la mà. Dambeldor va deixar caure una menuda peça metàl•lica.
- Qué es ehto? – va dir ella -.
- És un duro del mundial. Pa veure si et compres un cacho bosc i et perds… que va a ressorgir ni ressorgir…
De sobte Harry va observar alguna cosa…
- Mireu! – va dir assenyalant la prestatgeria -. És la caixa 507
. - Ostiaputa i tu com saps això? – va dir Dambeldor -.
- Hagrid em va dur al BBV.
- Serà imbècil. Li vaig dir que ho ficara en la caixa que ens regalaven una fregidora. Dóna-me-la.
Dambeldor va obrir la caixa i va traure d'ella, una massa d’aspecte marró.
- Què és?
- Una entrada per al Vila-real-Osasuna… a tu què et sembla?
- É una xina Harry.
- No és una xina qualsevol – va dir Dambeldor - És la xina filosofal! És l'IChing de les xines, pot revitalitzar fins al cos més xungo… com és el cas.
Dambeldor va agafar una cendra del fénix mort i la va refregar amb la xina filosofal. Tots la miraven sorpresos… De sobte, la porta va esclatar en mil trossos. Una figura va emergir d'entre les ombres. El seu port era baixet, estrany…
- Pense que hauries de saber açò… - va dir la figura -.
- Qui eres? Acosta't a la llum! – va dir Dambeldor -.
La figura es va acostar. El seu contorn difuminat va ser prenent forma… eren el fénix i el barret damunt.
- La puta, el fènix! – va dir Dambeldor -. I llavors a qui li he restregat la xina?
- Veuràs – va dir el barret -. Ahir vam enxampar a un pavo rebuscant entre les teues coses en el teu despatx. Jo li vaig començar a increpar des de la prestatgeria i el cabró mirava per a tots costats sense saber d'on venia. Va escoltar soroll, llavors espantat agafà a Felipe (el Fènix) i ho va ficar en l'armari dels tripis. Llavors es va convertir en Fènix.
- Si home... i jo sóc el marit de Paco Porras…
- Que si tron, que es va convertir en Fènix. El qual va entrar a ser Hagrid, i jo li vaig xivar que el pollastre aquell era qui estava revisant-te les coses, i el Hagrid ho va trincar i li va dir que li anava a ficar un paraigua pel cul i ho anava a fer a l’Ast.
- Cony imbècil i perquè no m'has avisat abans?
- Mira'm, sóc un barret, no tinc potes… Tenia a Felipe en l'armari dels tripis més boig que jo donant voltes; deia que era un teletabi… el blau. Quan se li va passar la caraja em vaig muntar damunt i vaig vindre a per tu.
- I qui era el que estava allí? a qui he ressuscitat?
- Cony sí… - va dir el barret -… si ho tinc en la punta de la llengua… fotre, si és que com no ha de ser nomenat se m'ha oblidat!.
Es va escoltar una palmellada…
- Cusha, er vordemor – va dir la xiqueta -.
- He ressuscitat a Lord Voldemort? – va dir Dambeldor -.
- Exacte, va dir una veu des de la xemeneia, vaig pensar que tenies tu la xina filosofal, i et confesse que m'anava a fotre un peta putamare si la trobava, però em vaig equivocar. No vaig pensar que el Hagrid, el cervell del qual no excedeix considerablement la grandària d'una nou, podria tenir tan preuada possessió, però vinc ací, disposat a…
- PLOF!
- disposat a…
- PLOF!
- disposat a…
- PLOF!
Voldemort va caure al sòl inconscient. Harry li havia donat un bon enfilall de paraiguades. Va oldre la punta del paraigua i va comprovar que efectivament, era la segona vegada que se li derrotava amb ell.
- T'ha enfrentao ar vordemor! – va dir Amparo -.
- ‘Este gall dindi s'enrotllava més que la Larús – va dir Harry -. Em recordava al meu oncle el maño.
I així va ser, com el xiquet de l'estirp de marihuana en el seu front, aquell que havia derrotat dues vegades a Voldemort, va eixir de nou victoriós. Sabia que tenia un passat, que el seu pare no havia treballat en la BP i que la seua mare no passejava lleugera de roba en una carretera. Sí, sabia que els seus pares havien anat a Joguarns i que, durant algun temps, ell va ser feliç al costat d'ells. Potser els seus nous amics no li proporcionaren la felicitat que ell anhelava, però potser Dambeldor si…
- Dambel, - va dir Harry mirant la xina -. em dónes un poquiu?
- Ni somniar-ho!! – cridà -.
I es marxà.
...FI...
Vist, traduït i modificat.
Aparegut a http://www.ciao.es (http://www.ciao.es/Ciaogwarts__369747)
Sigues el primer a qui li agrada això.
Olga Cor
#1
ja mel vai llegir i passo de fer-ho altre cop! esta prou bé per riure un poc però... no tolere que te fikis am harry Potter
muakas!
petonarros
Sigues el primer a qui li agrada això.
Eloi
#2
que bo x)
Sigues el primer a qui li agrada això.
Aina
#3
xDD mare meva...he trigat una bona estona però he acabat llegint.m'ho tot...xDDDDDD quina anada dolla mes gran!
Sigues el primer a qui li agrada això.
acuditscatalans
#4
poca feina eh xD
Sigues el primer a qui li agrada això.
odii_93
#5
xdddd
Sigues el primer a qui li agrada això.