Xarxa social en català, flog.cat
Gent
Piu Piu
Fotos
Grups
Blogs
Jocs
Campanyes
Viu en català
Música
Fòrum
Xat

Illes Filipines

Fòrum en català d'opinió i debat lliure sobre actualitat, països catalans, país valencià, política, esport, informàtica... per als usuaris joves de flog.cat

No has iniciat sessió.

#26 14-04-2013 12:46:49

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

14 d'abril del 2013
-Arri, arri, tatanet anirem a sant...
Els cantava això, als dos dimonis de la tieta Vanessa, mentre els gronxava, un a cada genoll. Ells saltaven duna falda a una altre i tots els agafaven i els feien el mateix que jo.
Reien com a beneits!

La Maricel els abraçava i em mirava, amb ullets amorosos, per sobre dels caparrons dels nens, estrenyent-los contra el seu pit com si els volgués ficar dintre seu.
La seva mirada m'ho deia tot. Em deia que es feliç, que m'estima, que espera amb delit el dia en que podrà tenir el nostre fill als seus braços.

Quan es posa així es quan està tan maca i em recorda aquell passatge de Virgili a la Eneida, quan Eneas reconeix a Venus, sa mare:
“Vera incessu patuit dea”.

-”Vera patuit Dea!” li dic sovint quan la veig tan bonica.
Al principi ella no sabia que volia dir. Li vaig explicar, i ara sempre que li dic, em contesta:
-Burro, mes que burro!, beneit!, mes que beneit!

El cas es que, avui, quan l'he vista abraçar, acaronar i amorosir els seus cosins, m'ha recordat, mes que mai, la Deessa de l'amor, i li he dit mentre l'abraçava:
-Vera patuit dea!. Avui no m'ha dit res. S'ha arrapat a mi i m'ha dit, senzillament:
T'estimo!, t'estimo!, t'estimo!...

Aquest mati, havíem anat tots a missa amb la tieta, l'oncle José i els nens. Després hem anat a casa i hem passat tot el dia jugant amb els nens.
Els petits ens han “ajudat” a collir els ous.
Només n'han trencat dos!
La Cory i la Teresa encara riuen de quan han vist, la Nora amb un ou trencat entre els dits, mirant-se les mans enllardades i sense saber que fer.
-Vine que et netejaré les mans, li ha dit la Teresa, agafant-la d'una  garbejada i fent-li un petó.

-Agafa'l amb les dues mans!, ha dit la Cory a en Joel...
Ja no hi ha sigut a temps!. Ja si li havia esmunyit l'ou de les mans, s'havia esclafat contra el terra. S'ha quedat parat mirant-nos, amb posat de sorpresa i ha fet:
-Xof!, i quan ha vist que tots rèiem, s'ha posat a riure també.

Hem jugat a cavalls. L'oncle José i jo, a quatre grapes,  érem els cavalls. Les dones posaven els nens  sobre les nostres esquenes i nosaltres fèiem com qui galopa.

Quan han marxat, la sogra no s'ha pogut estar de clavar-me una punyalada:
-Noi! Tu ets el que no tens forces ni ganes per aguantar la mainada?, trobo que ho dissimules molt be!, ha dit mentre em posava una ma cada galta em besava.
-Jo també t'estimo molt, sogra, afalagadora!.

Avui hem d'anar a dormir ben aviat. A la una de la matinada ens hem de llevar per veure el Saragossa-Barça.

Última edició per Moliner (14-04-2013 12:47:16)

Desconnectat

 

#27 15-04-2013 09:38:14

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Dilluns 15 d'Abril del 2013
Avui a la una de la matinada ens hem llevat pel futbol. Ens ha despertat la Teresa.
-Vinga cules, a llevar-se que comença el Barça! Ens deia mentre ens besava.

La petita i sa mare ja eren al menjador.
-Bon dia, ganduls! a fet la mare. Una mica mes i se us agafen els llençols.
-Em sembla que la Maricel et fa passar son! Oi pare?, ha dit la petita, rient.
-Beneita, mes que beneita!, li he dit. Vine fes-me un petó, petitona meva.
Ens hem besat tots i hem segut, com sempre, a veure la tele.
Quan en Thiago ha fet el primer gol, la petita ens dit a l'orella:
-Se't gira feina pare!
-I tu que en saps, d'això?, ha fet la Maricel, donant-li una surra.
Ella s'ha posat a riure. Jo les he abraçades totes dues.

Quan en Tello ha fet el segon, la nostra nineta, ha ensenyat dos dits i ens els passava pel davant de la cara, rient.
La sogra i la Teresa reien també.
-Si que se't gira feina si pare, ha fet la Teresa.
-Que no et passi res, gendre, ha fet l'Irene.
-Ja us espavilaré, jo a vosaltres, he dit.

Als cinc minuts de la segona part, quan Alixis ha xutat, ens ensenyava tres dits, i quan la pilota ha picat al pal, ha dit:
-De quina te n'has salvat!.
Després quan de debò en Tello ha fet el tercer, ha saltat de contenta pel gol (per cert un gol, digna del millor Iniesta) i ens passava els tres dits pel davant dels nassos.
-Seu!, seu!, beneita! Ha dit la sogra i ha afegit, rient:
-Em sembla que al mati t'haurem de recollir amb una pala, gendre.
-Miri que es dolenta sogra!, li he contestat rient.

La meva dona cofoia i feliç. Abraçada a mi i, dissimuladament, agafant-me la ma i posant-la sobre el seu ventre.

Acabat el partit hem tornat al llit.
-Et perdono les tres vegades, per una abraçada que duri fins l'hora de llevar-nos, m'ha dit besant-me.
Ens hem abraçat i així ens ha trobat la primera llum del mati.

Els assaigs de Romeo i Juliata marxen prou bé.
Ja hem posat una data per a la funció, l'onze del mes que ve.

Tots els actors aniran amb unes samarretes, cosides a casa i serigrafiades. Els nois de color blanc i les noies del color de les aigües d'aquestes platges.

N'hem fet una pila i n'hem regalada una a cada xiringuito de la platja, a cada super-mercat i a cada botiga de souvenirs, perquè la pengessin com a  reclam per la funció.

Els nois duran pantalons clars i les noies faldilla o pantalons, al seu gust, però de un to mes fosc.
Romeo i Julieta amb túniques blanques sense cap inscripció. Julieta durà una petita bossa amb tinta vermella sota el vestit i lligada al cos.

Les samarretes:

http://forum.flog.cat/upload/2013/04/samarreta.jpg

White Beach: Es la barriada on vivim.
Malaparaisong dalampasigan: Vol dir, platges paradisíaques.

Desconnectat

 

#28 16-04-2013 16:35:16

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Dimarts 16 d'abril del 2013
Aquest matí, després de deixar-les al taller i tornar a casa a fer la rutina de sempre, escombrar una mica, posar la rentadora i buidar el rentaplats, donar menjar als porcs i a la aviram, m'he dutxar i arreglat i he anat al centre de Puerto Galera.

He entrat a una joieria i li he comprat un anell de prometença.
Arribat a casa l'he tret de la capça i l'he embolicat amb un paper de caramel.

A l'hora de dinar, he dit:
-Sogra, vostè segui a taula que avui serveixo el dinar jo.
-Però...
-Segui i calli, que aquí mano jo!, he dit rient.
He anat a la cuina i he omplert tots els plats.. En el de la Maricel hi he posat “el caramel” tapat amb l'arròs.
Els he servit i hem començat a menjar, fins que la Maricel ha trobat una cosa estranya.
-Que es això?, ha dit mentre ho desembolicava.
En veure l'anell, s'ha quedat un moment mirant-lo, se l'ha posat al dit, ha mirat sa mare i ses germanes i ha explotat abraçant-me i petonejant-me:
-Si! si! si! si que em vull casar amb tu!! si! si!.
-Dons ara us hauré de demanar a vosaltres tres la ma de la vostre filla i germana!
-Siiiiiii!, han dit totes tres a l'hora, posant-se dretes i abraçant-nos i petonejant-nos.

-Dons ara mateix, escriure al gestor, a Girona perquè em prepari tots els papers i me'ls envii per correu.
Tot això amb la Maricel, encara, penjada del meu coll i dient-me:
-T'estimo!, t'estimo!, t'estimo!...

La sogra s'ha assegut a taula un altre cop i amb els ulls plens de llàgrimes m'ha dit:
-Totes t'estimem, gendre!, oi que ho saps!
-Ets la sogra mes bonica i bona que mai hagi trepitjat la terra, l'hi he dit.

Hem seguit menjant. La Maricel, des que està embarassada, te mes gana que mai. Menja com una llima!

Després de dinar hem anat a l'habitació i mentre jo escrivia al gestor, parlàvem del nom de la criatura.
-No cal que pensis cap nom d'home, li he dit. Perquè serà una nena. Una nineta maca com la seva mare, com les seves germanes i com la seva “lola”.
-Que no!, que serà un nen!
-Espero que no sigui lleig com el seu pare!, he fet.
-Bobo! Mes que bobo!.

-Aquí es tradició que els noms els trii el pare, oi?, li he dit.
-Si però jo també el vull triar!, ha fet ella amb carona de súplica.
-I que et semblaria Irene?
-Ho dius de debò?, ma dit menjant-se'm a petons i amb llàgrimes als ulls.
-Com la teva mare! I si fos un nen, que no ho serà, que et sembla Danilo, com el teu pare.
Ara ja no eren llàgrimes als ulls, ara plorava com una magdalena!
-Perquè m'ho fas això? Perquè ets tant bon home! Perquè m'estimes tant?
-Perquè m'heu donat tant amor tu i la teva família? Mira la nostra nena...
-Nen!, serà un nen!
-La nostra criatura, serà filipina i per tan m'agradarà que dugui un nom dels que s'estilen aquí!. I quin nom mes maco que el dels teus pares?.
-Tu si que ets maco!, ets mes maco que el sol, la lluna i les estrelles!
-Apa!, apa!, no siguis aduladora!

Ella seguia plorant de felicitat. Li he eixugat les llàgrimes, literalment, amb els meus llavis i mes les he begudes.
Eren salades, però m'han semblat mes dolces que la melassa de canya.

-Quan els direm que estic prenyada? La mare es tornara boja, de contenta, quan li diguem els noms que has triat!
-Jo esperaria una mica mes a dir-li. Primer anirem la metgessa, que ens ho confirmi.
M'ha mirat amb cara de perdonavides i ha dit:
-Que ha de confirmar la metgessa! Ja ho se jo que estic prenyada! Que et sembla si els ho diguéssim el dia de Romeo i Julieta després de la funció?
-Em sembla perfecte, amor meu!. Vida de la meva vida! Mare de la meva Irene.
-Del teu Danilo!, Danilo!, que tindrà un “titi” com tu.
-No, no, no, que tindrà un “puki” rosat i bonic com el teu!

Ens hem estirat al llit i jo he posat el cap sobre el seu ventre, i he fet com qui parla amb la criatura:
-Ja ho saps nineta, que tindràs la mare, les germanes i l'avia mes maques del mon? La teva mare es pensa que ets un nen, però ella no hi entén d'aquestes coses. Oi que si que ets una nena? Que dius? Ah!, si!, tens raó, la teva mare es una mica beneita! Però serà la millor mare del mon, ja ho veuràs.
-Tu si que ets beneit!, ha dit la meva dona. La criatura no pot parlar encara!
-Com que no pot parlar! Vine! Posa el cap aquí sobre la teva panxolina i escolta!
-Bobo, mes que bobo! Mira que n'ets de beneit! Com vols que jo posi el cap sobre la meva panxa?. T'estimo perquè ets tan “bobo”!

Enraonant, enraonant s'ens ha fet l'hora de l'assaig.
La mainada era tota al menjador de casa.
Ara com que el text el tenen tots ben memoritzat, ens dediquem tots a ensenyar-los a dir-lo, amb sentit.
La sogra amb un grup, la Teresa amb un altre, la Maricel un altre i jo em centro amb Romeo i la meva Julieta.

Em vaig adonant que no em va cegar l'amor de pare, en donar-li a ella el paper. Cada dia ho fan mes bé, tan ella com Romeo.
El que em costa mes es que no s'envelin. Que vagin a poc a poc. Que no tinguin por dels silencis i de les pauses. Que tan important es allò que es diu, com el que s'expressa amb les mirades i els gestos.

Quan Julieta es va a clavar la daga, li dic:
-Aquí heu de pensar que, si ho veu be, si Romeo ho fa com en a els assaigs, la gent estarà amb el cor en un puny! El public serà vostre.
Vosaltres sereu els amos de la situació. Mentre tingueu a la gent enganxada, gaudiu de la situació. Per lo tan, tu Julieta mira't la fulla de la daga. Es la que t'alliberarà de tot el teu patiment, es la que et portarà a reunir-te amb el teu estimat.
Pren-te tot el temps del mon. Pensa en quelcom molt trist per tu i les llàgrimes segur que adollaran dels teus ulls.

-Ja se en què pensaré!
-No cal que ens ho diguis! Tu en aquell moment pensa-hi i prou.

Desconnectat

 

#29 18-04-2013 15:37:08

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

TATUATGE

Aquesta tarda passejant tots junts per la platja, hem vist una turista, amb tot el cos tatuat.
-Mira que es de lleig un cos així, ha fet la sogra. A vosaltres us agraden els tatuatges?
Totes ha fet que no.
-A mi no em desagraden! Jo en tinc un de petit, he dit.
-Tu tens un tatuatge? On?, ha fet la sogra.
-A sota del “titi” en tinc un, amb lletres petites, que diu:
“pugamaan”.

Totes m'han mirat amb cara d'incredulitat i la Maricel ha fet un gest com dient: Que diu ara aquest beneit?
-Sogra de debò que el tinc, però es tant petit que gairebé no es veu. Ara que... quan la seva filla gran comença a remenar, aleshores creix i es veu ben clar que diu:

“puerto galera malaparaisong dalampasigan” (puerto galera platges paradisíaques).

Totes s'han posat a riure.
-Mira que n'ets d'animal!, m'ha dit la Maricel.
-Ara ens l'hauràs de ensenyar!, ha fet la sogra rient.
-Vine a qui que començaré a remenar!, ha dit la Maricel agafant-me per la bragueta.

La petita i la Teresa vinga a riure!

Desconnectat

 

#30 23-04-2013 09:43:46

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Dimarts 23 d'abril del 2013

Aquest matí en llevar-nos li he regalat a la Maricel una rosa, que havia comprat ahir, en secret.
L'he adornada amb un llaç, que tenia entre les meves coses, amb els colors de la senyera.
S'ha quedat sorpresa i m'ha preguntat:
-Quin dia es avui? He oblidat alguna cosa?
-Has oblidat que ets la dona mes bonica del mon! I que aquesta rosa no es ni la meitat de bonica que tu!, li he dit mentre l'abraçava i l'omplia de petons.
Després li he explicat que avui es Sant Jordi i que a Catalunya hi ha la tradició de regalar una rosa a l'enamorada i que ella li regala a ell un llibre.
Se m'ha penjat del col i m'ha omplert de petons.
-Gracies amor meu! T'estimo, t'estimo, t'estimo! Ara t'hauré de fer un regal jo a tu. Haurem d'anar a comprar un llibre.
-Tu ja m'has fet el millor regal que es pot fer a un home. M'has regalat el teu amor i aquesta Irene que portes al ventre.
-Que no! Que serà un Danilo!, ha dit , fent veure que s'enfadava i picant de peus a terra.
-Com vulguis!... Dons si es una nena, com que no la vols, la llençarem!
-Nooooo! Que jo me l'estimaré molt. Bobo, mes que bobo!! No saps com t'arribo a estimar! Però serà un nen!, ha reblat.
-Mira, tu guarda aquesta rosa i, sobretot, aquest llaç, perquè l'hauràs de menester fer fer-li les cuetes a la nostra filla.
-Si que estaria bonica amb uns llaços així!  Bobo meu! T'adoro.

                                                       xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Els turistes van veure les samarretes de publicitat de Romeo & Juliet i molts les volien comprar.
Quan els deien que no estaven a la venda encara els entraven mes ganes de tenir-les.

Ho varem parlar i vam decidir fer-ne un centenar per veure que passava.

Ens les van prendre de les mans i varen començar a caure comandes de tots els llocs on n'havíem deixades.
Jo els vaig dir que ho havia de consultar amb les nostres venedores, ja que les nostres vendes eren, sempre mitjançant les nostres pròpies noies.
Els ho vaig preguntar a elles i van dir que podien anar elles a les botigues i que els fessin la comanda. Elles tindrien la seva comissió i les botigues, que les venguessin al preu que els sembles. Això si, les nostres noies havien de cobrar en el moment de fer l'entrega.

De moment tenim comandes per fer-ne cinc centes. La sogra estava espantada perquè deia que no podriem donar abast. La tieta Vanessa i la Teresa van trobar, ben aviat, la solució. Van llogar, temporalment, vuit noies mes i van posar un torn a la nit des de les onze fins les set del mati.

-Si les samarretes es continuen venent, en podem fer amb altres dissenys i inclús amb dibuixos, ha dit la Teresa.
-Tu tens bona vista pel negoci, li he dit. Ja fa temps que ho tenies entre cella i cella, això de fer els tres torns.
-Es que aixi podem ajudar mes gent, donant-los-hi feina per sempre. Que hi ha molta gent que no te diners, ni per posar un plat a taula, va reblar la meva filla gran.
Collons! Si em punxen no em treuen sang! Se'm van negar els ulls!
-Sogra, es molt bonic això que diu la teva filla!, he dit. Només te disset anys i ja te el cap moblat com una dona gran.  Tenim unes filles que no ens les mereixem! Com es nota la teva ma en educar-les!

La Maricel, com sempre, amb una ma a la panxolina i la mirada feliç i contenta, ha abraçat sa germana i li ha dit:
-Jo també estic orgullosa de tu. Si el pare et pugues veure des d'on es, seria molt feliç de veure com la mare ens ha criat.

La Maricel, se la veu tant contenta, tan feliç, tan alegre, que encara no comprenc com sa mare, no s'ha adonat de que està prenyada.

FELIÇ DIA DE SANT JORDI A TOTHOM

Última edició per Moliner (23-04-2013 09:44:23)

Desconnectat

 

#31 24-04-2013 12:53:18

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Dimecres 24 d'abril del 2013

Ahir després de dinar varem anar tots cinc al centre de Puerto Galera.
La Maricel em volia comprar un llibre. Li he dit que m'agradaria alguna cosa en tagal.
Mirant i remirant per els prestatges ha vist un llibre que parlava de les mares que ho eren per primera vegada. L'ha agafat amb delit, tot dient-me:
-Mira!!
-Pssssss!, he fet, i li he pres de les mans per deixar-lo altre vagada al prestatge.
-Deu meu! Una mica mes i delato que estic prenyada! Sort que has estat a la que salta!
-Que era aquest llibre que tenies?, ha fet la sogra.
-Res mare era un llibre de cuina, però en Siset diu que no ens cal perquè tu ja cuines molt be!
I me les he emportades cap un altre prestatge.
M'he quedat un moment sol amb ella i li he dit, tot fent-li un petó:
-Ara has estat tu la que ha sigut àgil!

La nostra petita ha vist un llibre de José Rizal “Noli me tangere”, i ha dit:
-Mira aquesta novel.la, Rizal la va escriure en castellà, però està traduïda al tagal.
He mirat la Maricel i m'ha fet que si amb el cap.
-Que faria jo sense una dona, una sogra i unes filles tant maques com vosaltres!, he dit mentre li feia una abraçada a la Cory.
-Estaries mes tranquil!, ha fet la sogra tot rient.
-Mira que ets dolenta, sogra!, he fet tot abraçant-la i fent-li un petó als llavis.
-Ei! ei! Que nosaltres també en volem!!, has fet les altres.
N'hi ha hagut per a totes.
-Ara ja no et fa cosa besar-les als llavis oi?, m'ha dit la Maricel.
-I com ho saps que em feia cosa?
-Perquè es notava que ho feies com forçat. Ara ho fas molt mes natural!

Hem comprat el llibre que la petitona ens ha recomanat. Després he vist una floristeria i he comprat tres roses per a les altres dones de casa. Com collons no hi vaig pensar ahir, quan vaig comprar la de la Maricel?.
Varem sopar d'hora per llevar-nos a veure el Barça.
Quan vam anar al llit la Maricel em va dir:
-Ara haurem de celebrar Sant Jordi tu i jo!

Collons si ho van celebrar!
Que ens vam adormir i no ens hem despertat per veure el futbol.
La primera llum ens ha trobat abraçats i lligats l'un a l'altra.
Quan hem sortit a esmorzar la sogra ha dit:
-Com es que no ens heu cridat, per veure el Barça?
-Ens hem adormit sogra, li he dit.
-Ves a saber que faríeu ahir a la nit!, ha fet la petita.
-Ja t'arreplegaré a tu jo! Si t'agafo se't menjo a petons!, he dit mentre l'empaitava pel menjador.

Després mentre esmorzàvem hem vist a les noticies que haviem perdut per quatre a zero.
Tot això que ens hem estalviat!!

Desconnectat

 

#32 27-04-2013 11:15:52

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Dissabte 27 d'abril de 2013

Aquest matí, com que es dissabte i no treballen al taller, ens hem quedat una estona mes al llit i la Teresa ens a trucat a la porta.
L'hem feta passar i ens ha dit que volia parlar amb nosaltres d'una cosa molt important.

Jo pensava que ens volia parlar de les noves samarretes que ella mateixa està dissenyant. Però no!
-Pare, ha dit, si us plau no em talleu i deixeu-me acabar que si no em perdré i no sabré dir tot el que tinc pensat.
-Jo no serveixo per estudiar i no m'agrada. Però la Cory te el cap molt despert i li agrada molt l'estudi. Oi que si Maricel?
La seva germana ha assentit amb el cap i la Teresa ha continuat.
-He pensat que si aconseguim vendre mes samarretes de les noves i podem seguir, per sempre, amb els tres torns de treball, la Cory podria anar a la universitat a estudiar. Jo podria cosir durant dos torns i així no perdríem res. I amb els diners de la meva compte del Banc podria pagar-li els estudis. Uf! Ja està! Ja ho he dit!

He arrencat a plorar com una criatura i entre plors els he dit:
-Però que he fet jo per merèixer una família com aquesta!
-Així t'agrada la idea?, ha fet la Teresa.
-Veniu aquí i doneu-me una abraçada!
Després d'abraçar-les amb ganes he dit:
-Mira Teresa, tu dius que no vals ni t'agrada estudiar, però per els negocis ets una àliga. La teva idea es excel.lent, però abans hi ha d'estar d'acord la nostra mare i, sobretot, la Cory.
-Amb la mare ja n'he parlat!, ha fet la Teresa.
-Punyetera!... que bona germana que ets!, ha fet la Maricel.
-El que no em sembla tant be, es que tu hagis de fer un altre torn de treball, ni que hagis de pagar, amb els teus diners, els estudis de la vostre germana. Al Banc en el compte del negoci hi teniu prou diners per pagar-ho. No et sembla Maricel?
-Estic completament d'acord amb tu, amor meu!, ha fet la meva dona.
-I sabeu què li agradaria estudiar, a la nostre petita?
-Això ho podem preguntar a ella, ha fet la Teresa.
I m'ha posat una ma a cada galta, com sol fer la seva mare, i m'ha besat dolçament i llargament, una i una altra vegada.
-Gracies pare!, ets el millor pare del mon! Segur que el nostra pare, des de on sigui, ens està veient i se sent orgullós de que tu ens facis de pare!
Jo no he pogut mes i una altre vagada m'he posat a plorar com un nen. La felicitat m'envaïa l'ànima!
Totes dues se m'han abraçat. Quan m'he asserenat una mica he dit:
-Que us sembla si anem a buscar la Cory i li diem, el que hem parlat.
Ella era al menjador, llegint. Les hem cridades a ella i a la sogra. Han entrat i la Teresa ha dit:
-Digues-li, pare!
-No!, tu li has de dir, que ets l'autora de l'idea!
La Maricel se m'ha agafat del braç i m'ha dit a l'orella.
-Ets el “bobo” mes meravellós del mon!
-Cory... a tu t'agradaria estudiar?, ha fet la Teresa.
-Si jo ja estudio i llegeixo molt, diu la petita.
-No! No!, jo vull dir estudiar de debò, estudiar una carrera a la universitat.
La petita ens ha mirat a tots com dient “aquesta ha begut o fumat alguna cosa”. Quan a vist els nostres posats seriosos, ha dit:
-Ho dius de debò? Mare, es veritat això que diu la Teresa? Digueu-me que no estic somniant!
-Si que es veritat, ha dit la meva dona. Ja ho hem parlat i tots estem d'acord. Ara només falta que tu ho vulguis i que triïs què vols estudiar.
-A mi m'agrada molt la medicina!
-Dons seràs metgessa!, ha dit la seva mare.
-No m'ho puc creure! Mare! Pare! Germanetes! Us estimo!

Després d'esmorzar hem anat tots una estona a la platja. Les tres noies al davant i la sogra i jo, de bracet.
-Quines bones mosses que tens sogra! Avui la Teresa m'ha fet plorar a cor que vols.
-Està disposada a cosir setze hores al dia i a pagar els estudis amb els seus diners! Es molt bona noia!.
-Però no caldrà que faci dos torns, ni que ho pagui ella. Amb el que guanyen del negoci n'hi ha de sobres i amb les noves samarretes encara mes. Aquesta Teresa, a mes de un cor com una casa, te bon cap pel negoci. Però... perquè m'ho ha consultat a mi? Perquè tu no li vas dir que si quan t'ho va plantejar?.
-Fill meu, ara som una família i les decisions les prendrem tots junts. Jo sabia que tu hi donaries el vist i plau! Que et conec molt be!, m'ha dit, ma a cada galta i llavis sobre llavis.
-Ei! A veure que feu vosaltres dos!, han fet les altres tres.
-Veniu cap aquí! Que per a vosaltres també n'hi haurà!
He besat la Teresa i la Cory i li he dit a la Maricel:
-Tu no! Que tu ets la mes lletja de totes!
Com sempre ha hagut de fugir, perquè no em piqués, però m'he deixat atrapar ben aviat. Val la pena!
Quan m'ha assolit, se m'ha penjat del coll i al mig del carrer, mentre em petonejava, m'ha dit:
-Aquesta tarda, a la migdiada, me les pagaràs! Ja veuràs el que et farà la mes lletja de totes!
-Em faràs pessigolles?
-Bobo, mes que bobo! T'adoro amor meu!. Pare del meu fill!
-Psssssss!!, que ens sentiran! Però serà... Es nena!!
Després mentre preníem al sol a la platja els he dit que avui dinaríem aquí a la platja.
-Que celebrem?, ha fet la sogra.
-Moltes coses, he dit. Que la Cory anirà a la universitat. Que es la festa de la Mare de Deu de Montserrat, aquella verge negre que us vaig dir que era la patrona de Catalunya i  que avui, a casa meva, era festa grossa perquè la meva mare es deia Montserrat.

La petita estava contenta com un gíjol i corria d'un lloc a l'altre com una daina! Quan trobàvem alguna persona coneguda li faltava temps per dir-li que aniria a la universitat.

Hem dinat a la platja i tornats a casa la Maricel, m'ha estirat de la ma , m'ha portat a la nostra habitació i mentre em despullava, m'ha dit, entre petons i abraçades:
-T'he dit que me les pagaries! Ara li farem una germaneta al nostre Danilo!
-Mira que n'ets de burra!!!

Ara ella dorm, recaragolada sobre si mateixa i amb les mans, com sempre, sobre la panxa, guardant el nostre tresor.
Està preciosa!

Última edició per Moliner (27-04-2013 11:23:42)

Desconnectat

 

#33 29-04-2013 11:02:25

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

Dilluns 29 d'abril del 2013

Ahir diumenge després de la migdiada, havíem anat a dormir a les dues de la matinada pel futbol, la sogra ens va reunir a tots al menjador. Després del usual “trobo que feu bona cara, us anat be la migdiada” i de les rialletes de la petita, em va preguntar que quants diner teníem al banc.
Quan li vaig dir la xifra, va dir que volia que jo retires del banc els diners que els havia deixat, per a comprar les màquines de cosir i que jo també m'havia de ingressar al banc, cada setmana, un sou con el de elles.

-Precisament jo també volia parlar de això. Del meu sou ja se'n pot anar oblidant, no ho vull de cap manera! Jo tinc la meva pensió i visc aquí dels vostres diners...
-Dels diners de tots!, ha fet ella.
-Deixa'm acabar! Sogra preciosa! Teresa, agafa un paper i un boli i explica-li a la teva mare el que podríem fer si amb aquest diners compréssim vuit màquines mes. Tingues en compte que la Cory no hi serà i que tu no cosiries. Et dedicaries, només al disseny de samarretes. Però que totes dues heu de cobrar com les demés. Afegeix ales despeses al que costa la universitat, els viatges de la Cory perquè cada setmana ens vingui a veure, i el lloguer de un petit apartament al costat de l'escola universitària de la universitat, Santo Tomas. Pensa en el sou de un home, que amb el cotxe porti les camises a casa de les venedores i vagi amunt i avall a comprar la roba i tot el que calgui. Si fem el doble de camises caldran un parell de talladores mes. Venedores creus que en caldran mes o elles mateixes ho faran tot?
-Elles ho poden vendre tot!, ha fet la Teresa. No veus que els ho prenen de les mans!
-Dons apa! Si ho has apuntat tot ves a la teva habitació i fes números!
-De veritat creus que podríem donar feina a tanta gent? Ets un sol Pare! T'estimo!
Ha anat corrents a fer quatre números.
-De debò creus que es possible?, ha preguntat la sogra.
-Jo de cap ja tinc els números fets i si que es possible. Ja veureu com ella ens ho confirmarà. 
-I amb qui has pensat per a portar el cotxe?
-Digues-li tu Maricel!, he fet.
-Amb l'oncle José, ha dit la Maricel abraçant a sa mare.
-Te raó la Teresa que ets un sol! Fill meu.
La petita escoltava sense dir res i tot d'una ha preguntat
-I jo viuré amb un apartament, tota sola a Manila?
-Si!, però vindràs cada setmana a veure'ns, que jo no puc estar sense veure la llum dels ulls de la meva petitona. Però espera't que ara ve la segona part de la meva proposta. Quan la teva germana porti els números, com que se que ella vol donar feina i ajudar a molta gent, li faré un xantatge! Vosaltres no digueu res i deixeu-me fer a mi.

No feia mitja hora que ha entrat la Teresa mes contenta que un gínjol!
-Si que pot ser! I, encara guanyarem molts mes diners!
-Explica-li a la teva Mare!, he fet.
Li ha ensenyat els números i li ha explicat, amb pels i senyals, cada partida de ingressos i despeses. Ho ha fet tant be, que sa mare i totes ho han entès de seguida.

-Molt be! Bona feina! Si senyora!, li he dit . Després li he fet un petó, l'he girada de cara a sa mare i abraçant-la per la cintura, he dit a les altres:
-Us presento la senyoreta que diu que no te cap per estudiar!, T'agradaria fer tot això i donar feina a tota aquesta gent?
-Si!, si! Ja saps que soc feliç ajudant a la gent!

-Dons ho podem fer! Però has de refer els números una mica. Tal com ho has fet les venedores guanyarien al doble que les altres i sempre hem dit que els guanys s'has de repartir igual entre totes elles. Aquests diners els pot repartir entre totes i així estaran mes contentes. I una part dels que guanyi de mes l'empresa també es poden repartir o contractar una assegurança mèdica, per a les dones. La part que sigui ho ha de dir la teva mare. Tu demà mira de preguntar el que costaria una assegurança, perquè la teva mare pugui decidir.
-Ja t'he dit que eres un sol Pare!. No se que et faria! Se't menjaria de tant que t'estimo!
-Ep! Espera't, espera't, que tot això es possible fer-ho si tu acceptes dues condicions.
-Accepto tot el que vulguis!
-No us he dit que el xantatge funcionaria?, he fet a les altres.
-La primera condició es que tu facis els dissenys des de Manila.
-Des de Manila?. I perquè? Ah! Si ja ho entenc! Així tindré cura de la Cory! Accepto!, a dit abraçant-se a la petita, que també ha saltat d'alegria.
-Tu també hi estàs d'acord, sogra?
-A tu que et sembla, beneit! Tros de pa! Que ets un tros de pa!
-De “Pan de Manila”, ha fet rient la  Maricel

-Ara et diré la segona condició, Teresa. Tu dius que no serveixes per estudiar i que no tens cap. Però la realitat es molt tossuda! I ara mateix acabes de demostrar que amb una mica de voluntat pots estudiar. Mentre siguis a Manila amb la petita, podries estudiar el que volguessis, disseny  i arts gràfiques, economia... el que tu vulguis. Els números se't donen prou bé! Què em dius!
-Que si. Si dic que si. M'agradaria economia.
-Pensa que aquesta també pot ser una manera de ajudar la gent, si ets una bona economista podràs tenir la teva empresa i donar feina a molts!, ha dit sa mare.

-Vaig a refer els números, ha dit meva filla gran, i ha anat a la seva habitació.

La sogra, m'ha mirat, ha mogut el cap d'un costat a l'altre i ha dit:
-Cada dia em sorprens mes gendre! Ho tenies ben estudiat eh! Veus com sempre et dic...
-Ei! Ei! No comencem! Que ja et conec jo! Però també t'estimo. Feia dies que ho estàvem maquinant amb la meva dona! L'idea del pis a Manila va ser de la Maricel.
-Que es un cel!, he dit mentre besava els llavis de sang de la meva dona.
Quan li dic aquestes coses, sempre, li pugen els i encara es mes maca que mai.
-Jo també en vull un!, ha fet la petita.
-Vine seu aquí, a la falda del teu pare, que encara ets petita tu!
Ha vingut, s'ha assegut als meus genolls i ens l'hem cruspida a petons!

Desconnectat

 

#34 29-04-2013 16:38:34

daniol
Administrador
Adicte.cat
Ubicació: Elx
Registrat: 27-01-2008
Missatges: 1345
Web

Re: Illes Filipines

Un fòrum no és un diari, un fòrum és un lloc  per debatre i opinar sobre un tema tots plegats.

Per escriure sobre aquest tema en qüestió, has de crear un blog personal on pots escriure d'igual manera que aquí, a mode de diari.

Pots crear un blog a la nostra plataforma de blogs en menys d'un minut: accedeix a http://blogs.flog.cat

Podràs conservar els missatges copiant i pegant el text al nou blog.

De persistir ens veurem obligats a eliminar el tema.

Tancarem aquest tema automàticament en 7 dies. Gràcies.

Desconnectat

 

#35 29-04-2013 18:24:59

Moliner
Expulsat
Universitari de flog.cat
Registrat: 07-04-2013
Missatges: 32

Re: Illes Filipines

daniol escrigué:

Un fòrum no és un diari, un fòrum és un lloc  per debatre i opinar sobre un tema tots plegats.

Per escriure sobre aquest tema en qüestió, has de crear un blog personal on pots escriure d'igual manera que aquí, a mode de diari.

Pots crear un blog a la nostra plataforma de blogs en menys d'un minut: accedeix a http://blogs.flog.cat

Podràs conservar els missatges copiant i pegant el text al nou blog.

De persistir ens veurem obligats a eliminar el tema.

Tancarem aquest tema automàticament en 7 dies. Gràcies.

Jo ho he copiat i enganxat al blog on m'has dit.

A aquesta adreça:
http://sisetfilipi.flog.cat/

Desconnectat

 

Peu del fòrum

© flog.cat, 2009
Powered and © by PunBB